divendres, 23 de febrer del 2018

Art Park es Freginal

Croàcia és un país d’una bellesa i interès que no es pot copsar fins que no t’hi trobes. Dubrovnik, la perla de l’Adriàtic, és un exemple de rehabilitació, conservació i protecció del patrimoni.
El país té força costa i més de mil cinc-centes illes, moltes en estat verge.


Zagreb, la capital, no té res a veure amb la part marítima. Situada a l’interior del país, històricament és una de les cruïlles entre orient i occident. La influència occidental a l’estil vienès, perdura en el gran Teatre Nacional o el luxós Hotel Esplanade, aturada de viatgers de l’Orient Express.

Teatre Nacional
D’altra banda, trobam la petjada oriental en les cúpules i torres de la Ciutat Alta, com a l’església de Sant Marc.
A Zagreb, història i tradició es combinen amb la modernitat d’una ciutat cosmopolita, amb espais d’oci com l’original Art Park.


L’Art Park és un antic espai urbà degradat que era anomenat el “parc dels drogoaddictes”.


Va ser recuperat per un grup de ciutadans i associacions que el van rehabilitar i transformar en un indret a l’aire lliure lúdic i cultural.


L’Art Park s’estén cap a la Ciutat Baixa. La gent seu als graons o damunt unes plataformes al pendent. 


Està decorat amb street art, amb parets i tanques cobertes de graffitis i una instal·lació d’animals fantàstics per tot el recinte.


Una escala multicolor descendeix a una terrassa on un xiringuito hi posa un ambient tropical, amb la música, la decoració i les begudes. Alguns seuen en hamaques i d’altres juguen a tennis de taula.





A baix es troben els jocs per a infants i unes tauletes i cadires petitones on les famílies berenen, juguen i es relacionen.




A un costat, unes casetes de llenya, amb figures de moais de vius colors, serveixen per estojar els jocs i el mobiliari. La zona es delimita per panells decorats.



No es pot fer caca
L’entrada és lliure i durant l'estiu s’hi fan tallers, ioga, sessions de dibuix, festivals de música, actuacions de DJ’s, cinema, instal·lacions...

Instal·lació a l'Art Park
Puc imaginar es Freginal com un espai més viu i actiu, com l’Art Park. Es Freginal és el pulmó de la nostra ciutat i un espai comunal de socialització magnífic. Pot esdevenir un punt de trobada per a persones de totes les edats, un espai lúdic, cultural i, per què no, transgressor; un lloc per crear, compatir i intercanviar experiències.


Des d’aquí reivindic la seva dinamització —que és també la del centre de Maó—, amb la celebració de festes, actuacions, tallers, muntatges d’instal·lacions de carrer... mitjançant un procés participatiu on aportar idees per fer-nos-el més nostre.

Publicat al Menorca, el 17 de febrer de 2018

dijous, 8 de febrer del 2018

Descomptant dies a la vida

Dilluns
Prens les pastilles del matí, triturades i totes de cop, dins una cullerada de cafè amb llet i sacarina.
Pastilles per a la sang, la tensió, el sucre i el cap. Aquest capet amb el cervell com un colador per on s’esmunyen els records, les persones i el que fas i dius a cada moment.
-Anem a despertar el pare.
-No hi és, el pare.
-Però, que no has vingut a posta per veure’l?
-No, mare, he vingut per estar amb tu.
-Que ja te’n vas demà?
-No, encara.



Dimarts
Com que fa bo, et duen a fer una passejada i al súper. Et trobes veïnes pel carrer, vídues com tu, a qui no reconeixes. Tanmateix, no se n’adonen, perquè fas com si res. Dissimules bé.
-Per què el pare no ha vingut amb noltros?
-Perquè no hi és.
-Sí que hi és. Està dormint a l’habitació. Vine, mira’l... oh...
-Mare, aquesta és la teva habitació, ara.
-Que ja te’n vas avui?
-No, encara.

Dimecres
Dius que no tens cap malaltia, perquè res no et fa mal, ni el cap, ni l’esquena, ni les cames... res de res. Tanmateix, berenes amb edulcorant i dines sense sal.
Avui plou i et quedes asseguda a la butaca, dormitant davant la tele. No la sents prou bé, ni tan sols l’escoltes, perquès res del que diu no t’interessa. La caixa ximple i buida que per fi ignores.
-Mare, anam a dinar.
-I el pare, que no dina amb noltros?
-No té gana, ara.
-Bé, li guardarem unes quantes pilotes. En sobraran moltes.
-Sí, en sobraran... per a ell i per un altre dia.
-I tu, quan te’n vas?
-Encara no me’n vaig.

Dijous
Et duen al cardiòleg. Mai no has estat de beure, però el metge et diu que a partir d’ara t’hauràs d’empassar un litre d’aigua diari. Tant si t’agrada com si no tens set.
-Mare, beu un poquet més. Va... més...
-No en tenc, de set. No en vull, que pixaré.
-Precisament...
-On és el pare?
-Dorm.
-Quan te’n vas?
-Diumenge.

Divendres
Fa fred. No et convé sortir, ja que un refredat fort o el grip podria ser mortal.
Passes les hores empassant-te programes que no et diuen res ni entens. Dormisqueges i et despertes sobtadament amb cabòries quotidianes que t’urgeix aclarir immediatament.
-És molt tard. No te’n vas a dormir, filla?
-No, encara. Només són les set del capvespre.
-Però és fosc...
-És clar, però no és tard. Si ni tan sols hem sopat!
-I tu, on dormiràs, llavors?
-A l’estudi del fons.
-Però aquell és el meu.
-No mare, tu dorms a l’altre, ja fa temps.
-Però hi dorm ton pare.
-No, açò era abans... abans de morir.
Incrèdula, ploriqueges com un infant. Et resignes.

Dissabte
Ha sortit el sol i surts al carrer. Poc a poquet, de bracet i amb el bastonet, arribes a un parc, seus a un banc assolellat i et distreus mirant com juguen els infants.
-I tu, tens fills?
-Sí, una filla. La teva néta. 
-Tenc més néts?
-Dues nétes més. Tot al·lotes.
-Te’n vas avui?
-No, demà.
-I llavors, em quedaré sola?
-No passis pena, mare. Sempre seràs amb algú. Vindran abans que jo me’n vagi.

Diumenge
Dorms. Ella t’agafa la mà amb tendresa i t’acarona una galta. Et despertes desorientada i la mires.
-Te’n vas ara?
-No, avui capvespre.
-Tu sí que m’estimes!
-És clar, ma! Tots t’estimam.
-És clar, ets ma mare.
-No, mare, som ta filla.
-Ah! Sí...

Has deixat de viure. Ara esperes, mentre descomptes dies a la vida.