Dia 1 de juliol de 1967 a les vuit del fosquet, era inaugurada la Biblioteca al carrer d’Allemand. Cinquanta anys han passat des que el municipi de Sant Lluís, amb 2.333 habitants, instaurà un servei de lectura pública permanent, amb personal, horari i pressupost estables i amb una col·lecció bibliogràfica inicial de 1.665 volums.
 |
| La Biblioteca, l'1 de juliol de 2017 |
El fet de comptar amb un servei cultural, educatiu i comunitari d’aquestes característiques, suposava quelcom inabastable per a moltes poblacions del país, en una època en què l'Administració local tenia poques competències i on els recursos econòmics i els mitjans humans eren escassos.
 |
| Invitació als actes del 50è aniversari i invitació a la inauguració |
S’ha de reconèixer, per tant, el paper de les persones que van donar l’impuls a aquest projecte engrescador i que, amb la seva feina i constància incommensurables, aconseguiren, amb poc més de dos anys, habilitar, organitzar i posar en funcionament la Biblioteca de Sant Lluís. Ens referim, per una banda, a Maria Lluïsa Serra Belabre, arqueòloga, arxivera, bibliotecària i directora de la Casa de Cultura de Maó; amb la seva capacitat de treball i l’empenta que la caracteritzaven, també va fer possible, aquell estiu del 67, la inauguració de les biblioteques públiques de Ferreries i es Castell, així com la dotació d’un nou local per a la des Mercadal.
 |
| Inauguració de la biblioteca: 1 de juliol de 1967 |
D’altra banda, cal destacar l’aposta del consistori santlluïser, encapçalat pel batle Pedro Pons Coll, per tirar-ho endavant —amb no pocs entrebancs—, un cop l’hi fou proposat per Maria Lluïsa Serra. El Ple de l’Ajuntament de dia 8 d’abril de 1965, acordà sol·licitar la creació d'una biblioteca municipal i autoritzà el batle per a la signatura del conveni entre l'Ajuntament i el Servei Nacional de Lectura, del Ministeri d'Educació Nacional.
Aquest fou el tret de sortida que donà inici a una carrera contra rellotge per aconseguir l’aprovació del Ministeri: rehabilitar i equipar un edifici al carrer d’Allemand, dotar-lo del fons bibliogràfic bàsic i organitzar-lo; proveir-lo de personal per gestionar-lo i per atendre els usuaris i, finalment, constituir la Junta de la Biblioteca —òrgan gestor del servei, des dels inicis fins al 1999—. Com hem apuntat, el procés va ser cansat però, finalment, la biblioteca va ser creada per ordre ministerial de 14 de juny i, desset dies després, inaugurada.
La Biblioteca romangué a la primera ubicació fins l’any 1994, en què es traslladà a un edifici nou, més espaiós i confortable, l’actual ubicació al carrer de Sant Jacint. Però el seu creixement en usuaris, fons, noves tecnologies, funcions i activitats, va fer-ne imprescindible una ampliació. L’any 2004 l’Ajuntament li cedí la sala d’exposicions que ocupava el pis superior, amb la qual cosa guanyà el doble d’espai. Després d’aquest temps, l’edifici ha tornat a quedar petit, de manera que s’hauria de poder disposar del triple d’espai, tal com estableix el Mapa de biblioteques de Menorca.
 |
| Secció infantil |
El personal també s’ha anat incrementant amb el temps, de manera que el servei només es tanca durant els festius i es dona cobertura a una mitjana de 31 hores setmanals durant l’any.
Els nous suports i els aparells reproductors van traspassar-hi les portes durant els anys 90: discs, vídeos, DVD, CD de música, un lector de microfitxes, un televisor, un lector de vídeos i un ordinador.
A partir de l’any 2000, les noves tecnologies de la informació i la comunicació, entraren de ple a les biblioteques públiques de Menorca, amb nous ordinadors per al personal i els usuaris.
Internet arribà a les nostres vides i les biblioteques l’acolliren com un gran servei d’informació i comunicació que (pocs s’ho pensaven) revolucionaria el nostre món i abastaria tot allò que milers de llibres i serveis de referència no ens podien proporcionar. Es van impartir als usuaris diverses accions formatives sobre navegació, cercadors, correu electrònic i altres eines bàsiques d’Internet.
Aleshores, tot es precipità i des de llavors estam immersos en la voràgine de l’era digital i tecnològica, la qual cosa ens ha fet canviar la forma de treballar i comunicar, i ens ha donat més i millors eines per poder ser més efectius en la cerca de la informació i la gestió del coneixement.
 |
| Biblioteca 2.0 |
El catàleg bibliogràfic passà de ser un fitxer manual de paper, a una base de dades informatitzada. El préstec també s’automatitzà, amb tot d’avantatges, com la celeritat, seguretat, control d’usuaris i terminis, reserves... El Catàleg bibliogràfic de les Illes Balears ha esdevingut una gran biblioteca, de manera que, gràcies al préstec interbibliotecari, es tenen a l’abast llibres, pel·lícules i discs que es troben a altres biblioteques de les Illes.
Durant la primeria del nou segle, els webs dels ajuntaments de Menorca es consolidaren i, gràcies a ells, ens visualitzàrem a Internet. Posteriorment, la Xarxa de Biblioteques de Menorca creà el seu, on també hi som presents. A principis de la dècada actual, les xarxes socials canviaren les relacions entre empresa/clients i institució/ciutadans. Gràcies a les eines de la Web 2.0 —xarxes socials, blogs, canals de vídeos, wikis, geolocalitzadors, etc.— hem aconseguit més comunicació i difusió dels serveis i activitats de la biblioteca cap als nostres usuaris i seguidors i una major interacció amb ells.
 |
| eBiblio: servei de préstec de llibres electrònics a les biblioteques públiques |
La introducció del llibre electrònic en la societat és lenta, però no té aturador. Conscients d’aquesta demanda per part dels lectors, fa tres anys vam començar a oferir el servei de préstec gratuït de llibres electrònics, amb una àmplia oferta editorial.
Tanmateix, la societat de la informació té un costat fosc: la bretxa digital, és a dir, la línia (o el mur) que separa les persones que tenen accés a les noves tecnologies i les que no n’hi tenen. Les biblioteques públiques han pres mesures per minimitzar aquesta fractura amb la dotació suficient d’ordinadors amb Internet i programes d’ofimàtica: actualment, tenim 9 ordinadors i Wifi gratuïta. D’altra banda, s’ha duit a terme alguna formació en noves tecnologies, i més que se’n faran.
Pensant en un futur, que ja és present per a moltes biblioteques, urgeix difondre la informació i facilitar l’autogestió dels usuaris a través dels dispositius mòbils.
 |
| Aplicació per a dispositius mòbils d'una xarxa de biblioteques |
Les activitats de promoció de la lectura i la biblioteca han anat creixent. Així, formam usuaris amb visites escolars dels centres educatius i de l’Escola d’Adults. Duim a terme un programa conjunt amb l’escola infantil per al foment de la lectura en les primeres edats. Cada mes, excepte l’estiu, hi ha sessió de contacontes, del grup Família i Lectura i del Club de Lectura. A aquestes activitats estables, se n’hi van afegint d’altres, com conferències i xerrades, presentacions de llibres, tallers de manualitats, narracions de contes per a adults, lectures dramatitzades...
 |
| Presentació dels actes commemoratius del 50è aniversari de la biblioteca |
I sempre hem estat al vostre costat: acompanyant els infants en el seu procés d’aprenentatge lector, fent-los xalar i encomanant-los el gust per la lectura a través de la narració d’històries i la renovació constant del fons infantil; oferint-los les obres necessàries per a la seva formació i adquirint obres prou atractives per motivar-los a llegir.
 |
| Jo també explic contes |
D’altra banda, no ens hem oblidat mai del públic adult, amb la difusió de la literatura a través del Club de Lectura, l’adquisició de novetats literàries —tant les pròpies, com les itinerants i els lots del Fons Menorquí de Cooperació—, així com de clàssiques i d’altres menys comercials, en castellà i català, per al foment de la nostra llengua i també per a la promoció dels nostres autors. Llibres en anglès, materials de lectura fàcil i audiollibres per a persones amb dificultats lectores o visuals, còmics i novel·la gràfica i llibres de totes les matèries, per a la formació, la informació i l’oci, així com variades i nombroses revistes, pel·lícules, discs, CD-Rom i llibres digitals, conformen l’amalgama que integra el nostre fons.
La biblioteca proporciona lots de llibres i audiollibres als ciutadans que no s’hi poden desplaçar, com és el cas dels usuaris de la residència geriàtrica.
El Manifest de la Unesco per a la biblioteca pública, la defineix com un centre local d’informació que facilita tot tipus de coneixement i informació als seus usuaris. Els seus serveis es fonamenten en la igualtat d’accés per a tothom, sense tenir en compte l’edat, la raça, el sexe, la religió, la nacionalitat o la classe social.
Aquest manifest sempre ha estat el nostre far, la llum que ens ha guiat a l’hora d’evolucionar i dissenyar nous serveis i funcions.
Les biblioteques públiques són un dels serveis més ben valorats per la societat, tenen un paper cabdal en la democratització de la cultura i el coneixement, aportant mitjans per fer-los extensius a tota la comunitat i esdevenint així centres de referència d’aquesta, vertebradors i integradors de tots els ciutadans en la societat de la informació i les noves tecnologies.
 |
| Cartell de l'acte commemoratiu del 50è aniversari |
Per fer efectiva la nostra labor, gestionam un pressupost de 24.000 € (aportats entre l’Ajuntament i el Consell Insular) per a adquisicions bibliogràfiques, activitats i programa informàtic. Disposam de 23.400 volums (entre llibres i àudiovisuals) i tenim 3.437 socis amb carnet (el 48% de la població). El darrer any ens van visitar 16.897 usuaris i es van fer un total de 14.652 préstecs. Els serveis electrònics (ordinadors i Wifi) es van emprar 7.000 cops. Es van dur a terme un total de 49 activitats, a les quals hi assistiren 1.055 persones.
 |
| Un gest de complicitat sobre la visita a la biblioteca de Maria Lluïsa Serra |
The times they are a-changing («els temps estan canviant»), ens diu Bob Dylan, Premi Nobel de Literatura de 2016, i ho assumim. Els serveis bibliotecaris no només creixen, sinó que es transformen; les comunitats demanen noves funcions que no podem obviar, sense perdre de vista, transversalment, l’adaptació constant a les noves tecnologies.
 |
| Menorca, 7 de juny de 2017 |
No voldria acabar sense expressar els més sincers agraïments a tots els consistoris de Sant Lluís al llarg d’aquests anys, per la seva sensibilitat cap al servei i per adaptar-lo a les circumstàncies de cada època; al Servei Coordinador de Biblioteques del Consell Insular, per la seva labor de suport tècnic i humà; al personal de la biblioteca que hi ha fet feina i als membres de la Junta de la Biblioteca. I, per descomptat, als nostres lectors, gràcies als quals hem fet 50 anys.
Volem fer-ne molts més al vostre costat!
