diumenge, 4 de juliol del 2021

Xarxa de Biblioteques de Menorca: 35 anys al vostre costat

«Si vols anar ràpid, ves sol; si vols arribar lluny, ves acompanyat"

Fa 35 anys, la Xarxa de Biblioteques de Menorca nasqué per la necessitat imperiosa d’organitzar a la nostra illa un servei que coordinés la política comuna de biblioteques, després que el Centre Coordinador de Biblioteques de Balears desaparesqués.


El personal de la Xarxa de Biblioteques, el conseller Miquel À. Maria i l'ex conseller Joan F. López Casasnovas


Així, el Ple del Consell Insular de Menorca aprovà la creació del Servei Insular de Biblioteques, el 13 de maig de 1985. A proposta del llavors conseller d’Educació i Cultura, Joan López Casasnovas, s’informà i s’envià el projecte del servei als ajuntaments de l’illa que llavors comptaven amb biblioteca municipal.

Tots s’hi van adherir i es van comprometre amb la nova aventura que ens ha fet avançar junts durant aquests 35 anys, amb l’objectiu de proporcionar l’accés democràtic i igualitari a la informació, la formació, el coneixement, la cultura i el lleure, de manera universal, sense tenir en compte l'edat, la raça, el sexe, la religió, la nacionalitat o la classe social, tal com dicta el Manifest de la Unesco sobre la biblioteca pública.

Des de bon començament, el Servei Insular de Biblioteques no només va fer la coordinació i direcció tècnica de la Xarxa de Biblioteques, sinó que també aglutinà esforços, tot estalviant recursos per al benefici del conjunt.

Durant els primers 5 anys, un únic treballador, en Jordi Vila, desenvolupà tot sol aquesta feina que, afegida a les tasques d’atenció i assessorament directes a les biblioteques, contribuïa a pal·liar l’aïllament d’aquests serveis entre si.

Molt prest es plantejà la informatització dels catàlegs, amb la finalitat de donar accés als fons bibliogràfics de totes les biblioteques i automatitzar-ne el préstec.


Jo mateixa, presentant l'acte

L’any 1992, el Consell Insular amplià el Servei de Biblioteques amb una tècnica bibliotecària que seria la nova coordinadora de la Xarxa fins l’any 2016, n’Elisa Fernández. Sota la seva coordinació es van produir una sèrie de canvis significatius, des de la introducció de materials no llibre, com els audiovisuals (discs, CD i pel·lícules), fins a la consolidació d’activitats de promoció de la lectura, així com la signatura de convenis anuals entre el Consell i els ajuntaments de Menorca amb la finalitat de garantir el finançament i la qualitat del servei a tots els municipis de l’illa.

El nou segle arribà amb la irrupció de les noves tecnologies i s’hi instal·laren ordinadors per a l’ús dels usuaris, amb connexió a Internet i wifi.

Tot d’una, Internet va esdevenir una font inesgotable, no només d’informació i coneixement, sinó de múltiples possibilitats i de reorganització de la feina, que ens canvià la manera de treballar i d’oferir els serveis als usuaris.

Durant la primera dècada dels 2000 es creà el Catàleg bibliogràfic col·lectiu de les Illes Balears i es començaren a normativitzar els serveis bibliotecaris: s’aprovà el Reglament de la Xarxa de biblioteques i entràrem en l’agenda política dels nostres dirigents, amb l’aprovació de la Llei del sistema bibliotecari de les IB i el Mapa de Lectura de Menorca.


El conseller de Cultura, Miquel À. Maria

La família de la Xarxa va créixer amb altres biblioteques d’interès públic, i així s’hi van adherir la Biblioteca Arxiu Fernando Rubió Tudurí, la de l’Ateneu de Maó, la del Seminari Diocesà, la del Fons Menorquí de Cooperació i la Col·lecció Hernández Sanz-Hernández Mora, de l’Ajuntament de Maó.

Alguns equipaments es van rehabilitar i ampliar per esdevenir espais més actuals, propers i adaptats a tots els públics, d’acord amb les noves demandes socials, culturals i tecnològiques.

I ara, quan assolim els 35 anys, els canvis iniciats fa més de dues dècades, s’han precipitat.

La pandèmia ha provocat que la tecnologia sigui encara més present en les nostres vides i acceleri el canvi en el consum cultural, la transmissió del coneixement, les formes d’oci, les maneres de llegir i l’estil de vida, en general.

Però no tothom hi pot accedir d’igual forma i seguir el ritme de l’evolució social i cultural que està definint els nous temps, per manca de recursos o de competències digitals.

Aquí és on entra en joc la biblioteca pública, la biblioteca social, la biblioteca comunitària, en definitiva.

La missió continua essent la mateixa, però el model de biblioteca pública ha d’evolucionar. En un entorn social i educatiu canviant, la transformació de la biblioteca no es pot basar únicament en l’aplicació de la tecnologia –que també. Cal anar més enllà i fer un replantejament de la seva relació amb els usuaris i el seu entorn, redefinir les col·leccions, l’oferta cultural, educativa i de lleure, i repensar la manera de generar, transmetre i compartir el coneixement creat per comunitats d’usuaris.


Ferran Burguillos, gerent de Biblioteques de Barcelona, pronunciant la conferència

Com podeu veure, ens trobam en una cruïlla que ens obliga a decidir cap on ens hem de dirigir.

I amb açò estem ara mateix i, sigui cap on sigui que haguem de partir, ho hem de fer amb la implicació i compromís dels nostres professionals, que són el valor més preuat de la Xarxa.

Sempre ho han demostrat i, especialment, ho van fer durant el confinament, en què el personal de la Xarxa va continuar actiu, fent feina per seguir informant i acompanyant els usuaris; per alleugerir el confinament i l’aïllament a través de la promoció de la lectura i la difusió de la cultura amb mitjans digitals: tot facilitant-los l’accés a eBiblio, la plataforma gratuïta de lectura i pel·lícules digitals; va continuar oferint serveis en línia, clubs de lectura actius, poemes i contes, recomanacions de lectures, recursos culturals diversos i un servei d’informació actiu sobre la COVID-19, entre d’altres.


Núria Pons Capella, en representació del personal de les biblioteques, va fer la cloenda de l'acte

Si hi ha una paraula —o millor dues— per definir el personal de les nostres biblioteques, aquestes són: entusiasme i vocació. Entusiasme per investigar i experimentar noves formes de difondre i engrescar a la lectura. Vocació per fer-ho de la millor manera, dedicant-hi el temps i l’esforç necessaris i amb altes dosis de professionalitat.

No hi ha dubte que tots i totes juntes ho aconseguirem!

Per acabar, fer un reconeixement especial als nostres usuaris, que són la nostra principal raó de ser.


Per molts d’anys més!



L'acte es va emetre en directe i es pot veure pel canal de Youtube


L’acte de celebració del 35è aniversari de la Xarxa de Biblioteques de Menorca va tenir lloc a l’Auditori de Ferreries, el 3 de juny de 2021.