He tornat a la meva mar, a la meva platja.
He nedat sota l'esguard atent de la torre vigia, baix el sol abrasador i el cel clar i encegador com un mirall.
He acaronat la posidònia del fons de la mar i he calcigat les herbes marines que, com una estora, cobreixen suaument les roques i els vogamarins de les voreres.
He sortit bé davall la torre i m'he estès damunt la pissarra negra i ardent, com un forn de carbó. La pell, com un pa socarrimat.
Els peixos m'han recordat i els he perseguit, sense èxit. Un borm, només un, m'ha espantat, però l'he esquivat sense por.
He travessat la mar, que em bressolava i m'entrava fins a les profunditats, i les ones em portaven encara més profundament.
Seré un peix o un pop o un escamerlà o un cavallet de mar o un pom de posidònia o una sirena, a la pròxima vida.
