El meu viatge a Polònia 1: Cracòvia, la fàbrica d’Schindler, Auschwitz i les mines de sal de Wieliczka

Polònia no era una de les destinacions preferides, però superà amb escreix les meves expectatives.

Dia 13 de setembre vam partir des de Barcelona en direcció a Cracòvia. Des d’aquí, iniciàrem un recorregut pel centre i el sud del país en cotxo de lloguer. Setze dies més tard, finalitzàvem la nostra aventura polonesa a Breslàvia.

Polònia ens acollí amb tot el pes de la seva història, les tradicions ben arrelades, una rica diversitat de cultures —especialment, la jueva— les guerres i dominacions patides, una intensa religiositat i devoció per Joan Pau II, així com algunes meravelles naturals i arquitectòniques que ens van deixar bocabadats. Sabia que era un país polit, però no m’ho esperava fins aquest punt.

Polònia és una terra per explorar, admirar i gaudir amb intensitat. Pots endinsar-te en la seva memòria històrica, tot recordant els horrors esdevinguts durant el segle XX i homenatjar-ne les víctimes, perquè mai més es tornin a repetir. Perquè cal mantenir viva la memòria per no reproduir un passat devastador.

És un país on pots fer-hi un viatge immersiu tan com vulguis —o gens ni mica— i aprofitar cada bocí de terra i d’història.

Anam, idò, a tastar la nostra aventura polonesa, per si hi vols anar i, sinó, també.

Com un Àngel, a Tarnów

Cracòvia, una perla Europea

Hi ha indrets preciosos, delicats i únics, amb quelcom d'especial i meravellós, com el Machu Picchu (Perú), els castells d'Escòcia o Venècia, d’entre altres. Cracòvia s'hi pot incloure.

Capital de l’antiga Galítsia (actualment, la Petita Polònia), està situada entre Varsòvia (on no hi vam anar) i Viena; és un centre artístic, cultural i religiós cabdal del país. El seu centre històric és pintoresc i fàcil de recórrer, amb edificis i carrers de somni.

Plaça Mariacki

Al bell mig de la ciutat —com a totes les ciutats polaques que hem vist— trobam la Plaça del Mercat Central de Cracòvia, amb l’edifici gòtic del Mercat dels Draps en el centre, i envoltada de cases amb façanes molt decoratives. Es tracta d’una plaça perfectament quadrada i una de les més grans d'Europa.

Mercat dels Draps a la Plaça del Mercat de Cracòvia

Església de Sant Adalberto, a la Plaça del Mercat

En un extrem de la Plaça del Mercat, s'ubica l’església gòtica de Santa Maria. Si bé, l’exterior destaca per la seva imponent alçada i les dues originals torres, el seu interior et convida a la contemplació d’una explosió de bellesa i color.

Església de Santa Maria de Cracòvia, a l'extrem de la Plaça del Mercat

Nau central de Santa Maria de Cracòvia

Cada racó està decorat amb un gust exquisit i t’hi estaries hores i hores admirant les parets, les portes i vidrieres, les escenes, les escultures, l’altar, l’orgue, els retaules, les capelles, la volta de la nau... Gairebé hi vaig patir la Síndrome d’Stendhal. 

A un lateral de l’església de Santa Maria, a l’altra banda de la Plaça Mariacki, trobam la petita església de Santa Bàrbara:

L'indret més imponent de Cracòvia és el Wawel, un turó situat en un meandre del Vístula, el riu que recorre la ciutat.

Catedral de Cracòvia i edificis del castell Zamec

Dalt del Wawel hi ha el Zamek, un gran castell gòtic en què destaca un elegant pati i diversos edificis i jardins, un dels quals és un museu que sembla una cambra de les meravelles.

Torre del Zamec

Pati gòtic del Zamec

Adherida al castell, s’aixeca la fascinant Catedral de Cracòvia, engalanada amb els colors de les seves cúpules i torres. A la cripta hi ha la tomba de Frédéric Chopin. Em quedo amb l’exterior de la Catedral i l’interior de Santa Maria, una combinació prodigiosa.

La meravellosa Catedral de Cracòvia

Kazimierz és el barri jueu de Cracòvia. L’any 1941 la comunitat jueva va ser deportada pels nazis, qui van fer aixecar el gueto de Cracòvia al barri de Podgórze, per tancar-hi una part dels jueus de la ciutat. La resta, van ser traslladats a diversos camps de concentració i exterminats.

Al barri jueu hi ha cinc sinagogues, botigues chic i música klezmer arreu. Noltros només vam veure una sinagoga i dos rabins.

Aquesta sinagoga es troba en una plaça pintoresca plena de cafès i restaurants, en alguns dels quals pots gaudir d’una estona de música klezmer en directe (que ens encanta), amb una cervesa o una sidra polonesa a la mà. Una xalada!

La Fàbrica d’Oskar Schindler: un fabulós i colpidor centre de memòria històrica

Com se sap gràcies a la pel·lícula d’Spielberg, La llista d’Schindler, Oskar Schindler salvà més d'un miler de jueus d’una mort segura donant-los feina a la seva fàbrica durant la Segona Guerra Mundial.

La fàbrica Schindler, situada als afores de Cracòvia, s'ha reconvertit en un centre de memòria històrica sobre la ciutat de Cracòvia sota l'ocupació nazi (1939-1945) i l'extermini dels jueus a Polònia, magníficament muntat, principalment amb material audiovisual i objectes de la fàbrica.

El despatx d'Oskar Schindler

Al despatx d'Oskar Schindler hi ha la famosa llista que registra els noms dels jueus que aquest empresari aconseguí salvar. Oskar Schindler, una persona força apreciada per la comunitat jueva internacional, està enterrat a Jerusalem.

Monument a les víctimes de l'holocaust dins la fàbrica

Una visita molt recomanable, per fer-la amb calma (unes dues hores), i molt emotiva.

L’horror i la barbàrie d’Auschwitz-Birkenau

La visita al més gran camp d’extermini nazi és una experiència que t’esquinça. Hi van morir entre 1,1 i 1,5 milions de presoners, entre 1940 i 1945. Coneixes la història, ho has vist al cine, has llegit històries que t’ho han relatat, però quan hi ets, ho veus i t’ho tornen a explicar, se’t trenca el cor. No puc veure les fotos ni escriure aquests mots sense sentir l’ànima compungida i els ulls entelats.

Igualment, recoman la visita. Cal adquirir les entrades amb prou antelació, ja que cada dia hi passen milers de persones i les visites es fan amb guia i en força idiomes.

La visita comença al primer camp que es construí, Auschwitz I. Es poden veure diversos edificis museïtzats de manera magistral, que l’han convertit en un centre de memòria i dignitat increïble.

L'entrada al camp et rep amb la inscripció damunt la barrera "el treball us fa lliures", com es veu a la foto. A partir d'aquí, comença el museu dels horrors.

A alguns edificis, hi ha centenars de fotografies de presoners. Aquesta és d'infants; a baix, hi ha una vitrina amb robeta d'alguns fillets.

Són molt impressionants les grans vitrines plenes a vessar de sabates, maletes, objectes ortopèdics, 70 tones de cabells de dona, roba...

El reixat i les torres de vigilància són omnipresents arreu dels camps.

La visita al camp finalitza als forns crematoris. No es pot accedir a les cambres de gas.

En sortir d'Auschwitz, s'afaga un bus que du a Auschwitz II-Birkenau, a 3 km de distància. L'entrada és impressionant, amb les vies que conduien els trens procedents de diversos països europeus, carregats de persones cap a una mort segura.

Com a testimonis, hi queda un vagó (emprat per Spielberg per a la Llista d'Schindler) i diversos barracons amb les lliteres (com els que apareixen a les pel·lícules), on la normalitat era morir. 

Al fons del camp, s'aixeca un monument dedicat a les víctimes d'Auschwitz, per fer memòria i no oblidar mai tots els horrors, l'extermini i la barbàrie humana. Mai no em podré explicar com va ser possible que hi passés tot allò.

Les mines de sal de Wieliczka: una autèntica ciutat de sal subterrània

A menys de mitja hora en tren des de Cracòvia, trobes un indret insòlit: les mines de sal de Wieliczka.

Tot i que està força explotat i sembla un parc d’atraccions subterrani, val la pena visitar-lo, per la seva singularitat i originalitat.

Es tracta d’una antiga mina de sal, en què es visiten 22 sales amb escultures de sal i petites arquitectures tallades pels antics miners. Algunes sales són extraordinàriament grans i fabuloses, com la Capella de Sant Kinga (1896), de 55 m de llargària, amb multitud d’escultures i relleus religiosos de sal (naixement, Via Crucis, altar amb retaules, sants i verges, Joan Pau II, làmpades...):

En algunes sales altíssimes, hi ha estructures de fusta espectaculars que sostenen les voltes, com aquesta, d'on penja una fabulosa làmpada de sal:

És un lloc molt concorregut i la visita es fa amb guia, motiu pel qual és recomanable comprar l’entrada anticipadament i poder triar-ne l’idioma.

També a prop de Cracòvia, es pot visitar el santuari de Kalwaria Zebrydowska:

Fins aquí, la nostra visita a la meravellosa Cracòvia i els seus voltants.

Si t'ha agradat, subscriu-te al blog i no et perdis els pròxims capítols d'aquest viatge fabulós a Polònia: Muntanyes i rius espectaculars, esglésies sorprenents, ciutats de memòria i palaus esplèndids.

Cien libros juntas: el goig de la lectura compartida i la joia de l'amistat

Quan pensam en una biblioteca pública, ens imaginam un espai amb una àmplia col·lecció de llibres, el préstec dels diversos materials que hi podem trobar, les diferents activitats de dinamització cultural, els professionals que hi fan feina, que faciliten l’accés a la informació i que ens acompanyen en la prescripció lectora...

Amb la directora, Marga Melià, a la presentació del documental a l'Ocimax Maó

Però la biblioteca és molt més que tot açò: és un lloc comunitari on la democràcia cobra vida, un espai d’inclusió on es troben tots els sectors de la societat i on es poden desenvolupar tota mena d’iniciatives en igualtat de condicions.

Aquesta visió transcendeix l’àmbit cultural i educatiu, per endinsar-se de ple en el terreny del social. Així, la biblioteca esdevé un espai segur que ofereix refugi i protecció a tots els usuaris; un servei universal que dona suport i ajuda en un context de diàleg, tot connectant la comunitat a través de la lectura i les pràctiques culturals.

Mitjançant l’impuls de la cohesió social, la biblioteca facilita la construcció de comunitats.

Justament aquest és el tema de què versa el documental Cien libros juntas: la construcció de comunitats de persones lectores per mitjà dels clubs de lectura.

Cartell de les presentacions del documental a Maó i Ciutadella

Els clubs de lectura, com el Barça, són més que un club. Un grup de persones —majoritàriament, dones— que normalment no es coneixen i que, en principi, només tenen en comú les ganes de llegir i compartir lectures, es reuneixen periòdicament per conversar sobre el llibre que prèviament han llegit.

Tanmateix, és molt habitual que, amb el pas del temps, les persones que integren els clubs de lectura vagin i venguin; n’hi ha que ho proven i no hi tornen; però d’altres, no se’n perden cap sessió.

Actualment, la Xarxa de Biblioteques de Menorca ofereix més de quinze clubs de lectura a les seves biblioteques, generals i especialitzats (de novel·la negra, de còmic i novel·la gràfica, amb perspectiva, de novel·la històrica, de relats, juvenil...), amb una alta participació d'usuaris.

A més de les lectures compartides, el denominador comú dels clubs de lectura és el desenvolupament d’uns lligams personals de confiança i complicitat per part dels seus membres que, moltes vegades, esdevenen en una autèntica amistat. Perquè açò sigui possible, el club de lectura s’ha de percebre com l’espai segur que abans comentàvem, un lloc propici per al diàleg i l’escolta activa des del respecte. Perquè, a vegades, el llibre que es comenta et recorda una experiència personal o et desperta una emoció que romania latent i açò et du a compartir confidències i intimitats de manera natural.

Aquest és el cas de les cinc dones que protagonitzen la pel·lícula a què ens estem referint. Dones grans, amigues i molt sàvies, unides pel club de lectura que comparteixen a Palma des de fa 10 anys i on han llegit i compartit més de cent llibres juntes.

Marga Melià, directora d’aquest club de lectura i del documental, va reunir les protagonistes durant un cap de setmana per celebrar aquests 10 anys de complicitats i el centenar de lectures que han compartit.

La trobada va tenir lloc a l’hostatgeria de Lluc, on les integrants del club de lectura van fer una valoració sobre el que les seves trobades els han aportat, i van debatre, com és el seu costum, sobre la vida, la vellesa, la mort, la llibertat, les relacions, l'amor, el divorci i, com no, la lectura. Aquests i altres temes, són tractats amb ironia, sinceritat, espontaneïtat i també amb molt de seny.

Fotograma del documental

Cien libros juntas és un llargmetratge de la directora i guionista mallorquina Marga Melià, com hem apuntat. Es defineix com una lectora empedreïda, feminista i poliglota. Va néixer a Palma (Mallorca) i és llicenciada en Periodisme.

Ha viscut a Barcelona, Berlín i Bolonya. Va treballar com a periodista cultural i ha publicat el llibre Soportando el paraíso. Actualment viu a Palma i treballa en el món del cinema; d’aquest, el que més li agrada és el guió i la direcció.

Ha escrit i dirigit els curtmetratges El síndrome del calcetín desparejado (2012), Ropa vieja (2020) i Dona (2020), els documentals Un solitario baile con el miedo (2014) i Cien libros juntas (2024), i el llargmetratge de ficció Bittersweet Days (2017).

Des de 2012, Melià dirigeix el club de lectura de què formen part les protagonistes del documental, que inicià el seu recorregut en una llibreria de Palma i actualment continua actiu a la seu de la seva productora, Nuu Films.

Cien libros juntas ens relata l’experiència enriquidora de la lectura compartida i l'amistat generada per l'amor cap a la literatura en complicitat. Té el valor afegit d'haver estat realitzat a ca nostra, a les nostres illes, i per una directora illenca.

Tot un regal sobre la vida, els llibres i l’amistat.

El documental es presentà a l'Ocimax Maó el 13 de novembre de 2025 i, a l'endemà, als cinemes Moix Negre de Ciutadella, amb gairebé un centenar d'assistents a cada sala. Actualment, es pot veure a Filmin, Movistar Plus i Prime Video.