Inici d’un nou any, d’un hivern que no ho sembla, càlid, amable i sec, massa sec.
Pregonda
La calma hivernal fa dies que afavoreix ses seques i la línia de mar es dibuixa un pam o dos per sota del que és habitual.
Retxa blanca de sal i pedra calcària, pegellides al descobert, crancs que s’afanyen cap el fons, algues seques i plàstics enganxats entre els racons de les caletes...
“A quien madruga, Dios le ayuda”. El goig d'arribar-hi prest no té preu: llum matinera i aigua com un mirall.
El camp verd d'hivern, les basses temporals, el cel empedrat i els estornells que ens sobrevolen.
Només la mar en completa quietud, roques i silenci. Només nosaltres.
Don gràcies a Déu per poder caminar, de nou, per aquesta costa abrupta, agresta, escarpada i única.
Faig fotos i cada racó em sembla més bell que l’anterior. Totes sense filtres, ni trampa ni cartró. El sol baix de llevant tenyeix d'ocre el paissatge.
I més enllà, Cala Barril. Macs grisos i vermells, llenyes i objectes portats per la mar. L'illot ens vigila.
Com m’estim aquest paisatge!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada