Avui el meu barri s’ha aixecat exultant. Hi trobaves gent arreu: pel carrer a munt i avall, comprant a les petites botigues, xerrant als caps de cantó... i fent cua als forns.
Hi ha dues coses que han internacionalitzat el barri de Dalt s’Arraval: els forns i el Pont de Sant Roc. No només pels maonesos que vénen des de qualsevol indret de la ciutat a comprar el berenar a La Balear o les pastes i el pa a Can Senyalet, sinó per la quantitat de turistes que durant l’estiu se’n duen ensaïmades i altres delícies dolces i salades.
A l’hivern, són les festes populars les que atrauen la gent de la ciutat i dels pobles més propers. El motiu de la peregrinació d’avui a Dalt s’Arraval són els bunyols i els panellets de Tots Sants.
Quan em dirigia a entrar a can Senyalet, m’hi he topat amb una cua que arribava fins al carrer. “Sembla que ho regalau”, els he fet broma, un cop a dins.
En qualsevol cas, a can Senyalet regalen somriures i bon humor. Na Joana, na Marga, na Susi i les altres joves que (em perdonin) no record com es diuen, sempre tenen una paraula amable i fan de la simpatia i la bona teca, la marca de la casa.
Ha valgut la pena esperar per les delícies que me n’he dut: uns bunyols farcits de trufa i uns altres de crema que ens hem menjat amb gran fruïció.
Després de comprar la verdura i la fruita, m’he dirigit a La Balear. Just entrar-hi, ja es gaudeix amb l’oloreta de la varietat de pastes dolces que s’hi ofereixen. La petita botiga exposava una gran safata de bunyols damunt del mostrador, fet que provocava la temptació dels clients, compressin el que compressin.
Els panellets guarnien l’aparador, disposats en safatetes, segons els diferents gusts: amb els clàssics de pinyons s’hi trobaven els de cafè, de llimona, de xocolati, de plàtan, de rovell d’ou, de coco, de maduixa i de taronja.
Els nostres forns segueixen apostant per les pastes tradicionals —si bé amb alguns trets innovadors— de cadascuna de les festes populars de la nostra terra.
El centre de Maó encara resisteix la intrusió de festes importades. Si avui vespre voleu veure fantasmes, morts en vida i sang a dojo, no ho cerqueu a Dalt s’Arraval.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada