PLANS DE FUTUR
Caminava pel carrer amb les seves amigues. Xerraven, es miraven els mòbils i se’n feien un fart de riure. Tenien setze anys.
Feien plans pel cap de setmana, parlaven del que farien a l’estiu i del batxillerat que triarien el pròxim curs: ella s’estimava més el Social perquè li atreia la Psicologia i li fascinava la vida interior de les persones.
Era intel·ligent, però sabia que no podria anar a fóra a estudiar. Tanmateix, ho intentaria a distància.
Feia plans de futur fins que arribà a casa i el seu pare li presentà el seu futur marit.
TORNAR A CASA
Quan tornà a casa després d’una setmana de viatge, tot estava en ordre: la roba neta i plegada, els plats escurats i la casa recollida. Encara hi havia les sobres del menjar que havia deixat preparat i, fins i tot, algú havia pensat a treure els fems.
—Com us ha anat, aquests dies? —demanà a la seva filla adolescent, la qual es mostrava més afectuosa del que era habitual en ella.
—Bé! Açò... un poc estressats, la veritat —va respondre—. Hem hagut de fer de mare —afegí un poc empegueïda.
CRÉIXER
Després d’una setmana absent, sembla un any més gran.
Potser és la ratlla dels ulls i el cos més desenvolupat i definit.
S'amaga la cara darrere el cabell llarg i ros.
Gairebé no parla.
No sé si es deu al cansament o que l’ansietat per dir-ho tot, absolutament tot, sense deixar-se ni un signe ortogràfic, ha quedat enrere, en la infantesa.
No vull fer-me gran a la mateixa velocitat que ella. No encara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada