El gin de Menorca: de la llegenda a la història

Recentment s'ha publicat el número 106 de “Quaderns de Folklore”, col·lecció que fa més de trenta-set anys que edita obres que estudien la cultura popular i recullen les nostres tradicions.

Alfons Méndez Vidal és l’autor del nou quadern, El gin de Menorca: de la llegenda a la història (1717-2013), el qual ha investigat els orígens i la història d’aquesta beguda tan nostra, fins a desvelar algunes conclusions sorprenents, com veureu, si llegiu l’obra.

L'obra es va presentar dia 14 de gener al restaurant Pins46 de Ciutadella, i va anar a càrrec de Josep Portella, responsable de la col·lecció, i de l'autor.

L'autor, abans de la presentació, a Pins46

En acabar, l'establiment va oferir als assistents el còctel creat per a l'ocasió, "Tres Tocs", elaborat amb Cointreau, Drambuie, sucs de taronja i de llimona, dàtils, Ginger ale i gin Xoriguer. Deliciós!

El creador del còctel "Tres Tocs", Francesc Caules

Alfons Méndez n'ha escrit la ressenya per a la seva publicació a la revista s'Auba de febrer, la qual cosa li agraesc i tot seguit transcric:

Tots donàvem per fet que el gin, la beguda més popular de Menorca, té un origen anglès, però ningú havia cercat el fil de la seva història. Açò és el que es proposa al darrer títol de “Quaderns de Folklore”.

D’entrada, una doble constatació: per un costat, ningú no va esmentar el gin al segle XVIII, mentre que altres licors sí que són presents, com el rom, el conyac o la cervesa; per l’altre, l’espirituós que tots els menorquins bevien era l’aiguardent.

Alfons Méndez i Josep Portella

El gin apareix a Menorca el 1807, després de la sortida dels anglesos de l’illa, en un moment en què s’introdueixen nous licors, com el raki, el whisky i més endavant l’aiguardent de canya, la majoria dels quals s’eclipsaran amb el pas del temps. La consolidació del gin no es pot entendre sense la presència al port de Maó, durant la part central del segle XIX, de mariners americans, francesos i holandesos que ensenyaran els menorquins a beure aquest licor exòtic.

Destileries Xoriguer

En el darrer quart del XIX la ginebra holandesa era una beguda molt apreciada que s’importava dels Països Baixos, com ho demostren les troballes arran del dragatge del port de Maó. Els fabricants menorquins imitaran aquest espirituós, així com altres com el rom i el conyac, que l’Arxiduc explica que s’elaboraven amb mestria. La licoreria menorquina va assolir un gran nivell amb la destil·lació d’anissos estomacals per part de Manuel Beltran i altres artesans, que van obtenir un bon grapat de premis a les exposicions internacionals de Barcelona, París, Londres, Buenos Aires...

Marca de gin Beltran, Nelson

Aquesta habilitat dels licoristes els permetrà d’obtenir un gin de qualitat que es defensarà bé en el mercat. Els primers d’apreciar-ho seran els menorquins, que després de la Guerra Civil en faran la seva “beguda nacional”. Els anys següents s’hi avesaran joves, dones i turistes, que el prendran en còctels com la pellofa, la pomada i el gintònic. El mite de les arrels angleses serà un ganxo comercial per atreure els visitants britànics, escampat dins la dècada dels seixanta en paral·lel al creixement del turisme.

Garrafa de gin Xoriguer

L'obra consta de 62 pàgines, il·lustrades amb diverses fotografies, i amb una extensa bibliografia.

Un estudi rigorós i fonamental per conèixer la història i els veritables orígens de la nostra beguda per excel·lència.

Per saber-ne més, podeu consultar el blog d'Alfons Méndez, Qui compta s'erra.