Toda la gloria del mundo cabe en un grano de maiz. José Martí.
Nunca me he dedicado un segundo a pensar como me deben ver. La historia es relativa, la especie puede acabarse, el sol se apagará. ¿De qué valen la fama, las preferencias? Un día, nada de eso existirá. Fidel Castro.
Davant del mausoleu de Lenin a la Plaça Roja. Jo som la primera per l'esquerra
Divendres passat va morir Fidel Castro, el líder de la Revolució Cubana que durant gairebé cinquanta anys va governar l’illa caribenya.
En el transcurs d’aquesta setmana, les cendres del comandant en cap han recorregut milers de kilòmetres per la “Caravana de la Libertad”, en el sentit invers en què ho van fer les forces revolucionàries el mes de gener de 1959, quan entraren a Cuba des de Santiago de Cuba i travessaren l’illa fins arribar a l’Havana, per derrocar el règim del dictador Batista. El recorregut, aquest cop, finalitzarà en la ciutat originària de Castro, Santiago, on serà enterrat avui, 4 de desembre de 2016.
Gent esperant el pas de les cendres de Fidel Castro per Las
Tunas. Foto de El País
La mort de Fidel Castro m’ha fet rememorar moments de la meva joventut, d’entre ells, el viatge a Rússia que vaig fer l’any 1992. El país vivia la reestructuració econòmica del sistema socialista, l’anomenada Perestroika, i encara conservava vestigis del passat recent, quan formava part de la Unió Soviètica.
Monument a Lenin
Arran dels honors retuts a les cendres del comandant Castro, m’ha vingut a la memòria la visita al Mausoleu de Lenin, a Moscou.
Vladimir Ilixt Uliànov, àlies Lenin, líder bolxevic de la Revolució Russa i primer dirigent de la URSS, morí l’any 1924. Malgrat els seu desig de ser enterrat juntament amb la seva mare, Stalin —a qui ningú gosava xistar-li— decidí que el cos de Lenin s’havia d’embalsamar i exhibir com a símbol del proletariat, en principi, durant tres dies. Ja porta 92 anys.
La gran Plaça Roja, el Kremlim a la dreta i la catedral de S. Basili al fons
Aleshores es va erigir un mausoleu a Moscou, a la Plaça Roja sota el Kremlin, per albergar el cos embalsamat del prohom i mostrar-lo al poble soviètic. Es tracta d’un edifici modern i auster, de granit vermell, en forma de piràmide escalonada i amb clares referències a edificis fúnebres de l’Antiguitat. El monument va ser inaugurat l’any 1930.
Mausoleu de Lenin
Si vas a Moscou, no pots deixar de visitar-lo, bé per curiositat, per morbo o perquè hi va tothom. Val la pena, perquè és impressionant veure una persona morta en un estat de conservació excepcional.
Quan vam visitar el mausoleu el 1992, vam haver de fer una cua força llarga, no de turistes —encara hi anaven pocs—, sinó de soviètics que esperaven pacientment, baix la neu i amb una temperatura sota zero en ple mes d’abril, honorar el seu ex-dirigent.
Canvi de guàrdia al Mausoleu de Lenin
La visita era tot un ritual: fer la llarga cua, com he dit, arribar lentament a la porta, custodiada per una guàrdia d’honor les vint-i-quatre hores del dia, travessar l’entrada cap a una avantcambra i, finalment, accedir a la cambra funerària. Enmig d’aquesta i en penombra, es trobava el gran sarcòfag amb parets de vidre, dins el qual, en un estat de conservació impecable, descansava el cos de Lenin. L’home, més que mort, semblava dormir; fins i tot tenia un poc de color. Impressionant!
El cos embalsamat de Lenin
L’habitació estava custodiada per més efectius de la guàrdia d’honor que no et deixaven restar aturada ni tan sols dos segons davant tan il·lustre personatge, ni atracar-te al vidre un centímetre més del que estava permès. A més, record que havies de desfilar amb una actitud de respecte i silenci absolut (per exemple, no podies dur les mans a les butxaques). Havies de passar ràpidament per deixar entrar a la gentada que se seguia acumulant a la Plaça Roja, interminablement. Per suposat, estava terminantment prohibit fer fotografies. I que no et veiessin amb una càmera a la mà tampoc a fora massa a prop de mausoleu, o podies perdre l’aparell per sempre més.
Un altre monument funerari a Moscou: Tomba al soldat desconegut, amb un foc permanent
La conservació del cos de Lenin sempre ha estat un tema controvertit, degut a l’elevada despesa que suposa el seu manteniment per a l’estat: 13 milions de rubles (uns 185.500 €) a l’any. La cura extrema i els productes químics emprats per a la seva conservació són d’alt cost.
Bust de Lenin al magnífic i espectacular Metro de Moscou
Açò suscita, de tant en tant, debats polítics que sempre acaben amb el rebuig d’enterrar el cos de Lenin per part del Kremlin. És un fet que, per a molts russos, el mausoleu simbolitza les fites de la Unió Soviètica. D’altra banda, el monument atrau cada any milers de turistes d’arreu. La visita segueix sent gratuïta, però et pots estalviar les interminables cues pagant entre 15 i 25 €.
Soldats de l'exèrcit Roig, al parc Gorki
La visita a la Rússia postcomunista dels anys de la Perestroika va ser una experiència enriquidora personalment —com tots els viatges que he fet—, però també una vivència molt interessant històricament parlant, feta en un moment de transició cabdal per a la societat i l'economia russa.
Manifestació davant un gran monument a Karl Marx
Què se n’ha fet, de les revolucions?
Dues figures revolucionàries i icòniques del s. XX: Fidel Castro i el Che
Yo estuve en agosto del 92 allí mismo! Y viví lo mismo al visitarlo. Impresionante y también la Plaza Roja entera.
ResponElimina