Per canviar el sistema havíem d'entrar a formar-ne part. I hem fet un telèfon. Daria Koreniushkina, responsable de comunicació de Fairphone
Com aquest, el meu mòbil està permanentment endollat a la corrent o a una bateria portàtil. No em redesc, encara! |
Al principi, podies tenir el mateix aparell 5 anys. Actualment, la vida
útil es calcula entre un 1 any i mig i 2. El meu en té 2 i mig. Un record!
El fet de baratar tant sovint de dispositiu, implica l’acumulació ingent de
residus (al major abocador de residus electrònics mundial, situat a Ghana, cada mes hi arriben 600 contenidors procedents d'Europa i EEUU), malmetre
el medi ambient (un sol terminal conté 40 materials tòxics, produeix 95 quilos
de CO2 en 2 anys i la bateria pot contaminar 600.000 l. d’aigua) i l’explotació
de més persones en l’extracció dels minerals i la fabricació dels aparells.
L'abocador de residus eletrònics de Ghana |
Per produir un mòbil de 80 gr. es consumeixen 44,4 quilograms de recursos
naturals. Al ritme que anam, en 50 anys haurem gastat més d'una tona de
recursos (sense comptar el consum d'energia i el transport dels materials fins
a les fàbriques i el dels dispositius als punts de venda).
Molt pitjor és l’impacte humà que genera tota la producció: semiesclavitud, explotació infantil, milers de
violacions i més de cinc milions de morts, per mor de l’extracció del
coltan sota el control de les guerrilles del Congo. A Àsia, els minerals són
tractats per a la fabricació posterior dels dispositius; la major part de les empreses asiàtiques són subcontractades,
on l’explotació laboral, els sous
baixos i les condicions insalubres són habituals.
La fabricació dels nostres dispositius està basada en l'explotació laboral, inclosa la infantil. Extracció de coltan al Congo |
Amb açò, no pretenc demonitzar el mòbil. Com a consumidora, denuncio
l’estat de la qüestió i l’obsolescència programada dels aparells electrònics,
com a principal causant d’aquesta situació que urgeix canviar.
Apel a la nostra responsabilitat, però també a la dels governs perquè
actuïn legislant en dos sentits: penalitzant la reducció deliberada de la vida
dels productes amb la finalitat d’augmentar-ne el consum, i obligant les
empreses a produir aparells reparables.
Si hi ha quelcom obsolet, és l’actual model econòmic. Cal donar passes cap
a altres sistemes, com l’economia circular, on prima la reducció, la reparació,
la reutilització i el reciclatge.
Afortunadament, ja hi ha empreses que ofereixen productes basats en aquests
postulats, com els mòbils modulars, integrats per peces fàcilment reparables i intercanviables per altres de noves, amb
l'objectiu d'allargar-ne la vida útil i reduir la contaminació global. D'aquesta
manera, qualsevol usuari pot arranjar —o dur a arranjar— el seu telèfon, un fet
pràcticament inconcebible amb els 'smartphones' convencionals.
Cada cop hi ha més companyies, com Fairphone i Puzzlephone, que s'oposen al model de producció actual, abandonant l’obsolescència programada i, consegüentment, contribuint a la disminució dels residus electrònics.
Greenpeace ha elaborat una guia que puntua els dispositius més venuts en
funció de la disponibilitat de peces de
recanvi i de manuals de reparació.
No tot està perdut, però cal actuar.
Publicat al diari Menorca, el 15 de febrer de 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada