dissabte, 23 de febrer del 2019

La (curta) vida dels mòbils


Per canviar el sistema havíem d'entrar a formar-ne part. I hem fet un telèfon. Daria Koreniushkina, responsable de comunicació de Fairphone
 Fa mesos que em falla la bateria del mòbil. Si l’hi pogués baratar, em duraria 1 o 2 anys més.

Com aquest, el meu mòbil està permanentment endollat a la corrent o a una bateria portàtil. No em redesc, encara!

Al principi, podies tenir el mateix aparell 5 anys. Actualment, la vida útil es calcula entre un 1 any i mig i 2. El meu en té 2 i mig. Un record!
El fet de baratar tant sovint de dispositiu, implica l’acumulació ingent de residus (al major abocador de residus electrònics mundial, situat a Ghana, cada mes hi arriben 600 contenidors procedents d'Europa i EEUU), malmetre el medi ambient (un sol terminal conté 40 materials tòxics, produeix 95 quilos de CO2 en 2 anys i la bateria pot contaminar 600.000 l. d’aigua) i l’explotació de més persones en l’extracció dels minerals i la fabricació dels aparells.

L'abocador de residus eletrònics de Ghana

Per produir un mòbil de 80 gr. es consumeixen 44,4 quilograms de recursos naturals. Al ritme que anam, en 50 anys haurem gastat més d'una tona de recursos (sense comptar el consum d'energia i el transport dels materials fins a les fàbriques i el dels dispositius als punts de venda).
Molt pitjor és l’impacte humà que genera tota la producció: semiesclavitud, explotació infantil, milers de violacions i més de cinc milions de morts, per mor de l’extracció del coltan sota el control de les guerrilles del Congo. A Àsia, els minerals són tractats per a la fabricació posterior dels dispositius; la major part de les empreses asiàtiques són subcontractades, on l’explotació laboral, els sous baixos i les condicions insalubres són habituals.

La fabricació dels nostres dispositius està basada en l'explotació laboral, inclosa la infantil. Extracció de coltan al Congo

Amb açò, no pretenc demonitzar el mòbil. Com a consumidora, denuncio l’estat de la qüestió i l’obsolescència programada dels aparells electrònics, com a principal causant d’aquesta situació que urgeix canviar.
Apel a la nostra responsabilitat, però també a la dels governs perquè actuïn legislant en dos sentits: penalitzant la reducció deliberada de la vida dels productes amb la finalitat d’augmentar-ne el consum, i obligant les empreses a produir aparells reparables.
Si hi ha quelcom obsolet, és l’actual model econòmic. Cal donar passes cap a altres sistemes, com l’economia circular, on prima la reducció, la reparació, la reutilització i el reciclatge.
Afortunadament, ja hi ha empreses que ofereixen productes basats en aquests postulats, com els mòbils modulars, integrats per peces fàcilment reparables i intercanviables per altres de noves, amb l'objectiu d'allargar-ne la vida útil i reduir la contaminació global. D'aquesta manera, qualsevol usuari pot arranjar —o dur a arranjar— el seu telèfon, un fet pràcticament inconcebible amb els 'smartphones' convencionals.
Cada cop hi ha més companyies, com Fairphone i Puzzlephone, que s'oposen al model de producció actual, abandonant l’obsolescència programada i, consegüentment, contribuint a la disminució dels residus electrònics.
Greenpeace ha elaborat una guia que puntua els dispositius més venuts en funció de la disponibilitat de peces de recanvi i de manuals de reparació.
No tot està perdut, però cal actuar.


Què és l'economia circular? 


Publicat al diari Menorca, el 15 de febrer de 2019

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada