Una bibliotecària de pura raça

Fa pocs dies ens va deixar na Maria José Fraile, la bibliotecària de “La Caixa” de Maó.

Qui no recorda aquella dona ferma, però a la vegada cordial? Aquella que ens guiava a l’hora de fer els treballs, ens treia les enciclopèdies i els llibres i ens prestava els còmics i novel·les que, per preu, molts no ens podíem permetre.

Quanta promoció de la lectura van fer —seguim fent— aquelles bibliotecàries —dones, bàsicament, com ara— soles, en sales de lectura mínimes, repletes d’usuaris de totes les edats, cadascú amb les seves necessitats, preferències i històries personals.

Les biblioteques de “La Caixa” van fer una tasca cultural, educativa i social encomiable, en un país on aquests espais eren pràcticament inexistents i mal dotats, tan de fons, com de personal o d’infraestructures.

Edifici que albergà la Biblioteca de "La Caixa", al carrer Nou

La biblioteca de "La Caixa" de Maó, primerament es va ubicar al carrer del Nord i després es traslladà a una sala més gran i moderna, en un edifici rehabilitat del carrer Nou.

Cap a finals dels anys 80, les administracions van començar a treure de la precarietat les biblioteques, proveint-les de més mitjans i modernitzant-les, així com a crear-ne de noves. No debades, actualment són els equipaments públics millor valorats per la població espanyola.

Va ser llavors quan l’entitat bancària decantà la tasca de la seva fundació cap a altres obres socials, com el suport a la investigació en Alzheimer, els concerts pedagògics, les exposicions, etc.

Damunt l’any 1995 (si la memòria no em falla), es va penjar el cartell de “tancat per obres”, i la biblioteca de “La Caixa” no obrí mai més les seves portes. Llavors na Maria José es jubilà i el fons bibliogràfic —sempre de qualitat— es repartí entre diverses biblioteques.

Na Maria José, la bibliotecària amb el monyo al cap i la rebeca sempiterna damunt les espatlles, em va animar a ser bibliotecària quan li ho vaig consultar, i em va encoratjar a estudiar la carrera, quan aquesta era poc coneguda. Durant les vacances, l’anava a visitar i sempre em deia que jo la succeiria.

Ja veus, Maria José, vaig fer tard, però aquí seguim, al peu del canó.

Pots estar segura que no t’oblidaré. Descansa en pau.

La unió fa la força: propiciant sinergies entre escola, família i biblioteca per al foment de la lectura

Comunicació presentada a les IX Jornades d’Educació Infantil de Menorca (2016), per Eva Bordoy Martínez, directora de l’Escola Infantil Ses Canaletes i Joana M. Garau Sobrino, coordinadora d’Arxiu i Biblioteca de Sant Lluís.

El projecte Explica’m un conte cada dia, va ser proposat per l’Equip d’Atenció Primerenca (des d’ara EAP) i pel Servei d’Atenció a l’Educació Infantil (des d’ara SAEI) a les biblioteques públiques i escoles infantils de Menorca l’any 2011. Se centra en el foment de l’hàbit de la lectura en infants de fins a 3 anys, com una eina que els ha de facilitar l’adquisició de coneixements al llarg de la seva vida. A més, pretén millorar el creixement integral dels infants incrementant la seva seguretat, gràcies a l’afectivitat i la comunicació que s’estableix entre ells i les seves famílies a través del llibre.

El programa consta d’una sèrie d’activitats que es poden dur a terme només a les escoles infantils; d’altres, únicament a les biblioteques, i la resta s’han de realitzar col·laborativament. Totes les activitats tenen en comú el fet d’acostar els fillets i les seves famílies als valors que aporta la literatura, en qualsevol dels seus formats.

Eva Bordoy i jo, presentant la comunicació a les Jornades d'Educació Infantil

Des del principi, l’escola municipal infantil Ses Canaletes i la Biblioteca Pública, amb el suport de l’Ajuntament de Sant Lluís, vam apostar per dur a terme el projecte. En una reunió prèvia, les directores de l’escola infantil i de la Biblioteca Pública, respectivament, juntament amb representants de l’EAP i del SAEI, vam definir les activitats que faria cada centre, conjuntament o de forma independent.

A continuació descriurem les activitats que portam a terme de forma col·laborativa:

Gaudim d’utilitzar la Biblioteca Pública

Es tracta de fomentar l’ús de la biblioteca entre els infants, a través de les visites que fan amb les mestres de l’escola infantil i, d’altra banda, l’ús familiar, mitjançat la visita amb la família.

-La “Formació d’usuaris” o visites escolars tenen lloc per Sant Jordi, amb els alumnes de 2-3 anys. Durant la visita a la Biblioteca, els infants bàsicament miren, toquen i es familiaritzen amb els contes. La bibliotecària finalitza la visita amb la narració d’un o dos contes. Amb aquesta activitat es vol donar a conèixer la Biblioteca com un espai per aprendre gaudint.

Els infants, mirant contes durant la visita escolar a la biblioteca

-D’altra banda, l’ús familiar de la biblioteca té com a objectiu descobrir i apropar aquest espai a les famílies. Cada any, l’escola infantil convida les famílies a visitar la biblioteca amb la intenció de passar-hi una estona i emportar-se material en préstec. L’activitat es dóna a conèixer en una reunió escolar, en què es reparteix un díptic informatiu sobre la secció infantil de la Biblioteca.

La família és acollida individualment pel personal de la biblioteca, la informa sobre els serveis i fa el carnet d’usuari a l’infant, així com el préstec del material que tria per endur-se’n. Naturalment, hi ha famílies que ja en són usuàries i coneixien, doncs, el servei. La finalitat és aconseguir que el fet d’anar a la biblioteca s'inclogui dins de l'oferta de lleure de les famílies dels infants.

Molts pares i mares —o altres membres, com els avis—, animats per les mestres, porten a l’escola el conte que han agafat en préstec per explicar-lo a classe.

Una mare llegeix un conte de la biblioteca a l'escola

Val a dir que els grups d’alumnes participants en l’activitat són els d’1-2 anys, en què tant poden dur un conte de casa com de la biblioteca. Per als infants de 2-3 anys, es recomana expressament que el conte sigui de la biblioteca.

Contacontes per als més petitons

Els contacontes formen lectors, perquè els fan descobrir la literatura infantil des d’una vessant lúdica i divertida.

La Biblioteca fa molts d’anys que organitza contacontes mensuals. Tot i que com més va més petits són els infants que hi assisteixen, es va pensar que seria molt positiu dedicar una sessió anual als infants menors de 3 anys. Així, un cop l’any, es fa un Contacontes per als més petitons, normalment al mes de febrer.

Recepta’m un conte

La Biblioteca Pública disposa d’un espai anomenat El racó de pares, mares i educadors, integrat per material de suport educatiu i psicològic especialitzat en infants i adolescents (psicologia, educació, aprenentatge, creixement, salut, alimentació, lleure, addiccions, sexualitat...).

Aquí també hi trobam les Maletes pedagògiques, amb material adreçat tant als infants (contes), com a les famílies i als educadors, que serveix de suport i ajuda a l’hora d’abordar temes complexos com la mort, les separacions, la diversitat i el sofriment. Les maletes —senceres o de forma parcial— es deixen en préstec als centres escolars que ho sol·liciten, tot i que l’escola infantil també en disposa. Prest arribarà una nova maleta a les biblioteques, amb el nom de Què ens fa comunitat?

Conscients de l’efectivitat d’aquestes eines de suport a la criança i l’educació dels infants, i tenint en compte l’augment de publicacions d’aquesta mena, la Biblioteca va crear la secció “Recepta’m un conte” (amb el mateix títol del projecte) dins El racó de pares, mares i educadors. Com a fons bàsic, es va adquirir la bibliografia de contes infantils elaborada per l’EAP i el SAEI, amb orientacions en funció de les edats i les temàtiques que tracten. Aquesta secció es va ampliant contínuament.

Secció "Recepta'm un conte"

El fons es presenta ordenat sota aquests epígrafs:

-Salut i malalties (hi entren també les discapacitats i els trastorns de la cognició i del desenvolupament, el consum de drogues...).

-Família (adopció, noves famílies, germans...).

-Hàbits (hàbit del son, bolquers, xumet...).

-Valors (convivència, veritat i mentida, racisme, amistat...).

-Emocions (por, felicitat, autoestima, gelosia...).

-Escola (adaptació, assetjament...).

-Pau i guerra (refugiats...).

-Avis i gent gran (hi entren tant les relacions entre els infants i els avis o la gent gran, com les malalties pròpies de la vellesa: Alzheimer...).

-Sexualitat (sexisme, homosexualitat...).

-Mort (mort i dol).

-Separacions (divorci).

-Diversitat (multiculturalisme, nouvinguts...).

Aquesta bibliografia especialitzada no només va adreçada a les biblioteques, sinó també a les escoles infantils, a les famílies i a les llibreries. L’escola infantil dóna assessorament a les famílies que ho demanen mitjançant la recomanació d’algun conte o material adient. En molts de casos, se’ls deixen prestats, ja que l’escola disposa d’un fons especialitzat.

Agafats de la mà: la continuació

No ens estendrem explicant aquest projecte, perquè se’n parla en altres comunicacions. Agafats de la mà neix el present curs per donar continuació a l’embrionari Explica’m un conte cada dia. L’actual projecte manté algunes de les activitats primigènies, com les que hem descrit i que seguirem duent a terme, i n’introdueix de noves, que són aquestes:

Grup Família i Lectura
Amb uns quants anys de rodatge a la Biblioteca Pública de Ciutadella, consisteix en unes trobades familiars mensuals dirigides per Fàtima Anglada, les quals tenen com a base la literatura infantil. A cadascuna de les sessions s’hi aborda una temàtica concreta, amb la finalitat de fomentar el gust per conèixer el món mitjançant la paraula i la il·lustració, tot introduint propostes per iniciar l'hàbit lector, així com lectures per fer del conte un joc.

Sessió de Família i Lectura, amb l'Arbre de les imatges, al fons

Arbre de les imatges
Durant algunes de les sessions del grup de Família i Lectura, la fotògrafa Carol Marquès fa fotografies que es pengen en un arbre en tres dimensions. Aquest arbre de les imatges s’exposa de forma itinerant per les biblioteques de la Xarxa de Biblioteques de Menorca; actualment és a la Biblioteca Pública de Ferreries. Un cop acabat el curs, quinze fotografies del grup de la biblioteca hi romandran de forma permanent com un arbre de les imatges en miniatura.

Arbre de les imatges de la Biblioteca de Sant Lluís

Fulls volanders

Es difonen entre les famílies assistents als contacontes, amb recomanacions a tenir en compte per gaudir més de la sessió, com ara la puntualitat, l’acompanyament dels infants i la desconnexió dels mòbils.

Formació en el conte
Enguany tindrà lloc una formació en el conte per al personal, a càrrec d’un narrador professional.

Promoció i difusió de les activitats

Totes les activitats es difonen en l’article mensual que la Biblioteca publica a la revista local S’Auba. Així mateix se’n fan cartells, que es reparteixen pel poble i, especialment, als centres escolars, on també es difon mitjançant boca-orella. La informació també es publica a les xarxes socials, al web de l’Ajuntament de Sant Lluís i al de la Xarxa de Biblioteques de Menorca. A més, l’Ajuntament disposa d’un servei d’informació en temps real d’activitats del municipi de Sant Lluís a través de WhatsApp, Telegram i correu electrònic.

Valoració del projecte

L’experiència la valoram molt positivament, tant l’escola infantil com la biblioteca. Les famílies hi participen, s’hi impliquen i prenen gust de la lectura i la narració oral amb els seus fills. Els infants aprecien el fet que la seva família vagi a l’escola a contar contes, de manera que quan ho fa un avi o un germà el vincle familiar s’enforteix més.

Els infants són els usuaris del futur de les biblioteques. Per açò és important oferir-los aquesta coneixença ja en els primers anys de vida, i fer-ho a més amb la implicació de les famílies, i és que el procés lector comença en l’entorn familiar. A partir del vincle que aquesta estableix amb l’escola infantil i viceversa, és més fàcil crear el vincle afectiu entre les famílies i la Biblioteca.

Les famílies arriben de maneres diferents a la biblioteca: n’hi ha que ja en són usuàries, d’altres han perdut l’hàbit de freqüentar-la i d’altres desconeixen aquest servei. En aquest cas darrer, el programa els la dóna a conèixer i fidelitza un públic que probablement no es tindria fins als 3 o 5 anys d’edat.

Gràcies a la col·laboració entre l’escola infantil i la biblioteca, les famílies han trobat en la biblioteca un espai de trobada acollidor per als seus fills, el qual els ofereix bibliografia, assessorament i activitats professionals, i que els vincula emocionalment amb el servei.

Actualment, la producció editorial infantil és enorme i, per açò, tant el fons de l’escola com el de la biblioteca han d’oferir una selecció amb les màximes garanties de qualitat i varietat. Així, la biblioteca esdevé un referent habitual per a les famílies i les escoles, actuant de suport bibliogràfic de l’escola infantil per tal de suplir els buits que hi pugui haver en la seva col·lecció.

Les sinergies propiciades entre els agents escola-família-biblioteca per al foment de la lectura fan que seguim amb el programa any rere any. La intenció és incorporar més activitats, si cal, durant els pròxims cursos.

El nostre article, publicat a "Guix d'infantil", núm. 73, 2013 

Bibliografia i recursos en línia

-Cuéntame un cuento, dins “Menorca”, 23 d’octubre de 2011.

-Escardó Bas, Mercè. La família en i amb les biblioteques o a l’inrevés, dins “Viure en família”, núm. 41, 2011.

-Garau Sobrino, Joana M. i Eva Bordoy Martínez. Explica’m un conte cada dia: com fomentar la lectura des d’edats primerenques, dins “Guix d’Infantil”, núm. 73, 2013.

-El web de Nascuts per llegir: http://www.cobdc.org/nascutsperllegir/

-Roig, Marta. Nascuts per llegir: projecte de promoció de la lectura per a la primera infància, dins “Guix d’Infantil”, núm. 67, 2012.

-Tots a una en el foment de la literatura infantil, dins “Menorca”, 11 de novembre de 2015.

-Ventura, Laia. Nascuts per llegir: un programa de grans valors i amb grans valors, dins “Item: revista de Biblioteconomia i Documentació”, núm. 55, 2011.

African Gospel, M(S)oweto Gospel Choir: quan la felicitat culmina al final del camí

           La felicidad está en el camino a la felicidad. Eduard Punset

El Carnaval d’enguany culminà en una explosió d’emocions que ens van aportar una immensa felicitat.

Era el final d’un camí que s’inicià a principis de curs, quan la directora de la meva coral de gospel, Moments a Cor, recuperà una idea llençada l’any anterior: participar en el Carnaval.

L’expectativa va esdevenir desig gràcies a les companyes més apassionades i entusiastes i, sense pensar-nos-ho, ja posàvem fil a l’agulla —mai millor dit— per recrear un dels més grans i meravellosos cors de gospel: Soweto Gospel Choir, de Sudàfrica.

Conscients que apuntàvem molt a munt, no només pel cor en sí, sinó també per la complexitat de la indumentària dels seus integrants, prest vam armar els tallers de confecció de la roba al nostre local d’assaig.

Vestits de dona i d'home i la fetillera

Així, tots els caps de setmana, des de l’octubre fins al febrer, les nostres sisters modistes i algunes voluntàries més van ajudar a tallar, muntar i cosir els preciosos vestits, tant d’home com de dona. Personalment, jo no hauria estat capaç de confeccionar una disfressa tan complexa i composta de tantes peces, com un trencaclosques, sense el seu suport. Mil gràcies, companyes!

Pel que fa als temes musicals, n’Elsa ens en va proposar dos que, des del principi ens van entusiasmar: Ahuna Ye Tswanang Le Jesu, en llengua zulu, i Avulekile Amasango, en anglès i zulu. I ens els vam aprendre! No hi ha idioma que se'ns resisteixi.

Els vam començar a assajar, i com que ens quedaven tan bé, vam decidir que els gravaríem prèviament, acompanyats dels nostres músics habituals, reforçats amb una poderosa percussió —com mana la música africana—. A la rúa de Carnaval se podia sentir la potent gravació que reforçava els nostres cants, a través dels micros que portava cadascú.

A l'estudi de gravació, el 22 de gener

Enregistrar els temes va ser una nova aventura. Un mes abans, ens vam embarcar cap a Musikbox i gravàrem per petits grups. Micros enlairats, auriculars, enginyers de so, taules de mescles, programes de muntatge, repeticions i més repeticions, escoltar-nos i pensar “oh, ho hem aconseguit!”. Gràcies a tot açò i a les nostres veus meravelloses, el resultat va ser força bo, amb tota la sonoritat i el ritme que es requerien. Podem dir que ja tenim un parell de maquetes per a un futur disc... 

Ep! Em deixava un detall important: n’Elsa va fer el diumenge a Musikbox, dirigint els grups, un rere l’altre, amb la supermegapaciència i el rigor que la caracteritza. I encara va haver-hi de tornar amb les solistes i els músics! He de dir que les/el solistes van estar impressionants, dignes d’unes grans veus africanes: molt bé, Carlota, Joel i Cati!

Foto del diari "Menorca", 26 de febrer

Tot cant africà porta intrínsecament ritme i dansa. Així que no podíem limitar-nos a cantar, sinó que era precís també ballar. Sort vam tenir de n’Ali, una cantant del cor jove, que va tenir la generositat de muntar-nos les coreografies. Ens va fer uns vídeos i ens va dir: “Fàcil, eh?” Mare meva, menys mal que ho eren, perquè el primer cop que les vaig ballar gairebé no vaig fer ni un sol pas correctament. Però gràcies als assaigs i a la direcció de les companyes millor dotades per al ball, i als vídeos de n’Ali, que ens van permetre estudiar a casa, gairebé semblàvem el Soweto en persona. Gràcies, ballarines!

I per fi arribà el dia tan esperat. La nostra comparsa, AFRICAN GOSPEL, rendia homenatge al Soweto Gospel Choir.

Els més petits, de la coral Infantil, junt amb la directora

Les jovenetes, de la coral Jove

Muntar la carrossa, guarnir-la, vestir-nos, maquillar-nos, preparar-nos, fer un darrer assaig, fotos... i partir cap a s’Esplanada. Era com estar dins d’un somni: milers de persones, com tots els anys, s’havien congregat per veure desfilar la rua i ens miraven sorpresos i encantats quan passàvem.

Minuts abans de començar, n'Sturla ens va fer aquesta foto

La Flor, la Princesa i la Fetillera

Cantàvem i ballàvem una vegada i una altra, i una altra, i ho vam donar tot fins el final. Va ser meravellós i va passar volant.

En definitiva, va ser una xalada i la culminació de tot aquest temps de preparació: plans, feina, assaigs, dedicació i, més que qualsevol cosa, il·lusió, camaraderia i generositat. Record els capvespres de dissabte fent la disfressa, amb un ambient de companyonia que a voltes m’emocionava: embastant, cosint, muntant, tallant, arranjant, ajudant amb tot el que podíem i sabíem. I cantant, ballant i assajant força... Sense aquesta complicitat tan generosa i il·lusionant, sota la direcció de n'Elsa, res d’açò no hauria estat possible.

I a més a més, vam guanyar el premi a la millor comparsa. N'estem molt contentes, però no hi ha millor guardó que pertànyer a aquest meravellós i humanament increïble grup que es diu Moments a Cor.

Aquest video, realitzat per Elsa Perches, és una mostra molt polida del Carnaval de Moments a Cor:

La Rua de Carnaval de Maó va tenir lloc el 25 de febrer de 2017.

Fred a les aules: tornem-hi

Què és el pitjor que et pot passar quan tens un problema i l’expliques a la persona que te l’ha de resoldre? Que et contesti amb valoracions poc precises: “s’està duent a terme un diagnòstic real del manteniment dels centres”, o bé amb vagues esperances: “si és oportú, s’inclouran les teves demandes al pla d’infraestructures educatives”, o amb una evasiva: “els centres afectats no han cursat cap demanda per a la millora dels sistemes de calefacció”, o que quan t’acomiadi, et digui, perquè et quedis tranquil: “amb les dades que tenim, analitzarem el que ens has expressat”. I quan te’n vas, te n’adones que no tens cap garantia que les deficiències de les calderes se solucionin el pròxim curs, sinó més aviat l’altre, amb sort.

A la passada legislatura, el fred a les aules era conseqüència de les retallades temeràries en manteniment d’infraestructures i combustible.

Les retallades i la manca de diàleg a la passada legislatura, van tenir com a resposta la major manifestació per l'Educació, el 29 de setembre de 2013

Vull recordar que el novembre de 2014, es va produir un incendi en una caldera de l’IES Cap de Llevant, fet que provocà una explosió molt a prop d’una aula que, afortunadament, en aquell moment estava buida. La caldera es va reparar, però no es va baratar. Lògicament, el sistema no funciona correctament. I la seguretat, ens la poden garantir?

Actualment, el problema encara es repeteix a alguns instituts: quan arriba el fred, les calderes s’espatllen perquè són massa antigues; alguns sistemes no són prou potents i només escalfen una part del centre i encara hi ha radiadors que mai no han funcionat, inexplicablement. Sigui pel que sigui, alumnes i professors acaben fent les classes amb abrics i mantes.

Alumnes d'altres centres donen suport al de l'IES Guàrdia d'Alaior. Joves per la Pública. Foto Ara Balears

Amb aquest panorama, els polítics de l’oposició que abans escatimaven fins al darrer cèntim, ara clamen al cel. I els polítics que actualment ens governen i que llavors protestaven en contra de les retallades, segueixen sense resoldre-ho. El conseller March afirma que vol acabar amb la “guerra de les calderes”, però la realitat és que ni les protestes dels estudiants, ni les intervencions dels ajuntaments d’Alaior i Maó, han aconseguit un compromís real de la conselleria per dur a terme un pla d’intervenció a curt termini i de manteniment de les instal·lacions.

L'IES Cap de Llevant, un dels centres amb l'etern problema de la calefacció i on es va incendiar una caldera el 2014

Ja és prou hora d’actuar i de dur a terme les inversions necessàries per acabar amb la precarietat i la perillositat d’uns sistemes obsolets i inadequats de calefacció, que estan posant en perill centenars d’alumnes i professors.

Facin el favor de fer via, que el fred de febrer ens tornarà a agafar desprevinguts, per variar.

Publicat al Menorca, el 16 de febrer.

Mestre Demon: un músic menorquí cosmopolita II

Soñaba que Barcelona era París, que el Paralelo y la calle Nueva [Nou de la Rambla] eran Montmarte. Y pugnó siempre para que soplaran aires europeos en las frívolas noches ciudadanas. Sebastià Gasch, ABC, 7/1/1968.

Després d’un primer article, seguim narrant la vida i l’obra del músic menorquí Llorenç Torres Nin, conegut com el mestre Demon, qui va partir cap a Barcelona de ben jove, on va triomfar i va arribar a ser un dels músics més coneguts i preuats de la primera meitat del segle XX.

L'orquestra Demon's Jazz, encapçalada pel mestre Demon

Torres Nin no només es dedicà a compondre, interpretar i animar amb la seva personalitat arrasadora els locals més cèlebres de la ciutat comtal —el Catalán, l’Excelsior, el Hollywood...—, sinó que també fundà la seva pròpia editorial. Ediciones Demon, ubicada al carrer Enric Granados, publicava els ballables més populars de l’època (propis i d’altres compositors).

Cançó i pasdoble editats per Ediciones Demon. Fons BC

Durant la postguerra, es va veure obligat a reinventar-se, esdevenint promotor d’espectacles a les sales de ball Río i Bahía. Posteriorment, tornà a les Rambles l’any 1950 per obrir el saló de festes Folies Chez Demon (on hi havia l'Excelsior), on presentà el cèlebre espectacle Medio siglo de canciones, amb estrelles populars de la revista, la cançó i l’espectacle, que promocionaren el local.

Programa de mà de Medio siglo de canciones, 1951

L'article Inicios del jazz en España II: la “Nueva Orleans” del Mediterráneo, del blog “La Música es mi amante”, il·lustra aquelles vetllades jazzístiques: “en las Ramblas, de seis de la tarde a cuatro de la mañana, la orquesta Jazz-Band Demons amenizaba con “selectos programas de baile” las veladas del Cabaret Catalán. Su director era Lorenzo Torres Nin, maestro Demon, un pianista pionero en escribir los primeros arreglos eminentemente jazzísticos, lo que le supuso el apodo de “Rey del Jazz-Band” en un primer momento y posteriormente, cuando desarrolló su estilo, como el “Paul Whiteman” español, siendo además uno de los primeros músicos del país en alcanzar prestigio internacional.

Fox de las amapolas, revista "Charivari". Cant i piano. Fons BC

Cuando debutó la famosa Josephine Baker en el Principal Palace, en marzo de 1930, toda una sensación en la Barcelona de la época, se hizo acompañar de la Demon Jazz dirigida por él”. Arran d’aquesta col·laboració, la mateixa Baker incorporà en el seu repertori un tema del mestre.

Jazz baby. Reducció per a piano. Fons BC 

Rotlle de pianola d'Eros. Fons BC

Pel que fa a la seva extensa producció musical, la Biblioteca de Catalunya conserva nombroses partitures compostes pel mestre Demon —signades com a J. Demon—, així com discs de pedra, de vinil i rotlles de pianola, amb música interpretada per l’orquestra Demon’s Jazz, com ara Amanecer, Eros, Demon’s charleston, Everybody dance, Haevan's blues, l’opereta Amor y melodía (juntament amb P. Godés Terrats), la sardana Hurra al campió!, el sainet líric La taquillera del cinema, la revista Charivari (lletra de Josep M. de Sagarra), la sarsuela Las pobres millonarias... Aquestes i altres peces es poden trobar al catàleg bibliogràfic i es poden consultar i escoltar a l’esmentada biblioteca, com aquestes, amb portades magníficament il·lustrades:

També va compondre bandes sonores, com la de la pel·lícula El café de la marina (1933) i 20.000 duros (1935), de les que se’n conserven còpies a la Filmoteca de Catalunya.

Un dels seus èxits, La taquillera del cinema, 1931

Així mateix, hem trobat un bon grapat de fotografies de l’orquestra i dels diferents espectacles amb ballarines i cabaretistes, algunes de les quals estan dipositades a l’Arxiu Nacional de Catalunya.

Espectacle amb l'orquestra Demon's. Foto de G. Casas i Galobardes 

Els espectacles dirigits pel mestre Demon s’anunciaven als diaris, com La Vanguardia, on hem localitzat nombrosos anuncis de les actuacions de l’orquestra, dels seus discs a la venda, així com algunes crítiques musicals, sempre positives.

Anunci a La Vanguardia, 18 de juiol de 1934

Hem trobat una mostra dels nombrosos enregistraments que va fer a l'època dels gramòfons i pianoles, al web de la Biblioteca Digital Hispánica, on hi ha referenciades vint-i-sis gravacions de l’autor, d'entre les quals es poden escoltar Se suplica bailen schotis (1928) i La Rambla (1930).

Publicitat dels discs de la Demon's Jazz enregistrats a La voz de su amo

Actualment, encara se poden sentir alguns dels seus temes a través de la ràdio. Així, el programa Melodías Pizarras, de Radio 3, especialitzat en tot tipus de música procedent de discs de pedra, ha emès diversos cops enregistraments de l’orquestra Demon’s Jazz. Hem trobat aquest podcast, on podem sentir, a partir del minut 54, la presentació d’un tema del “maestro Demon, el de las lentes circulares, empresario con espectáculo de variedades, integrado por 35 artistas, 3 pistas, todo ello en el Teatro Olympia. Lo vamos a escuchar en su época hot, cuando tenia su sexteto de hot, a principios de los 40, haciendo una versión del foxtrot de la opereta Amor y Melodía, que se titula Es una dama de honor (Odeón, 1941)”. Val a dir que el Teatre Olympia del Paral·lel era el més espaiós d'Espanya, amb un aforament de sis mil persones.

Old Spain. Reducció per a piano i disc de pedra. Fons BC

Fins el darrer moment, el mestre albergà nous projectes, tot i trobar-se gairebé sumit en la ceguesa, amb l’entusiasme que sempre el caracteritzà. Torres Nin morí als 77 anys d’un infart de miocardi al seu domicili de Barcelona, el 22 de desembre de 1964. Aleshores, La Vanguardia se’n va fer ressò amb una sentida necrològica.

Des que se’n va anar, el músic no tornà mai més a l’illa, a causa de la seva intensa i constant activitat musical. Tanmateix, segons Deseado Mercadal, “no olvidó jamás a la tierra que le vio nacer y acogió con cariño y singular predilección a cuantos menorquines se le acercaron... En una entrevista sostenida con el maestro Demon en el Bahía, allá por el año 1949 o 1950 y tras interesarse por Menorca y sus problemas, nos dijo que Menorca era lo mejor del mundo”.

Mysterium. Foxtrot per a piano, cap al 1920. Fons BC

Després de consultar la bibliografia i les fonts citades, constatam que amb Llorenç Torres Nin va morir una època: conquerí la vida musical barcelonina amb la seva orquestra, dirigint tant les seves pròpies composicions, com els nous ritmes que arribaven de fora, i promogué espectacles d’èxit en els locals més populars, arribant a ser un personatge força conegut i preat, tant professionalment com personal.

La Demon's Jazz i el seu mestre, Llorenç Torres Nin

Tot i açò, el mestre Demon segueix sent un desconegut per als menorquins i, per açò, des d’aquí llanço la proposta de donar-lo a conèixer, retrent-li el reconeixement públic que es mereix. 

Nota: les fotos procedeixen de diverses fonts d'Internet.

Article publicat a la revista S'Auba, número 326, febrer de 2017.

Agraïments especials: a la Biblioteca de Catalunya (BC), per la cessió de les imatges de música impresa i enregistraments sonors. A Antoni Tudurí, pels aclariments sobre les dades genealògiques. A Toni Seguí, per informacions diverses. A Alfons Méndez, pels consells i el seu suport.