L'any passat, l'Ateneu de Maó em va convidar a pronunciar una conferència sobre la biblioteca pública, dins els actes del Dia del Llibre. Aquest és el contingut de la xerrada que faig fer-hi el 22 d'abril de 2022.
Per situar-nos en el moment en què es troba la biblioteca pública i poder albirar el seu futur, comencem per fer un breu viatge al passat.
En l’època antiga ja hi havia biblioteques, com la d’Alexandria. Llavors, les biblioteques ja assolien les funcions de reunir i preservar el coneixement. La informació i el coneixement s’han transmès i conservat en diferents suports al llarg dels segles, com són les tauletes d’argila, papirs, pergamins, pedra, tela, paper, etc.
A partir de la invenció de la impremta a mitjans del s. XV, les biblioteques han reunit i conservat bàsicament llibres impresos, durant més de 5 segles.
Tanmateix, a partir de la segona meitat del segle XX es produeix un canvi de paradigma. Els fons documentals ja no són allò que dona sentit a una biblioteca. Tot i seguir essent importants, la concepció més contemporània de biblioteca com a centre cultural en la seva dimensió més àmplia, fa que guanyin pes altres aspectes, com el dinamisme de la seva oferta d’activitats, la proximitat amb la comunitat o la seva capacitat d’innovació.
A l’àmbit francès, algunes biblioteques esdevenen mediateques, per introduir materials no llibraris en els seus fons, com els discs de vinil, cintes de casset i magnetofòniques, cintes de vídeo, fotografies, etc. D’aquesta forma, la cultura de masses, de la mà de la música, el cinema i les arts en general, entra a les biblioteques per conviure amb el món del llibre.
Una de les primeres i més famoses mediateques va ser la Mediateca del Centre Pompidou de París, inaugurada el 1977, de més de 10.000 m² i amb una capacitat per a 2.200 usuaris.
Des de llavors, les biblioteques públiques d’arreu han anat incorporant nous serveis i documents en diversos formats, així com la tecnologia necessària per reproduir i gaudir dels materials no llibre, fins a l’actualitat, en què conviuen els suports tangibles (llibres en paper, CD i DVD) amb el suport intangible (llibres digitals i materials en línia).
La conclusió és clara: en els darrers 50 anys s’han produït canvis més significatius en els suports i les formes de lectura, que en els darrers 5 segles.
L’evolució de les biblioteques públiques de Menorca
La majoria de les biblioteques municipals es van crear a mitjans del segle passat, excepte la des Migjorn i el Centre de lectura de Fornells, que ho feren a les darreries.
La Biblioteca de Maó, que és la biblioteca insular i capçalera del sistema bibliotecari de l’illa, es creà el 1861, amb la finalitat de custodiar i conservar els llibres i arxius provinents de la desamortització dels convents.
Permeteu-me que faci un parèntesi amb una de les seves directores, Maria Lluïsa Serra. Eminent bibliotecària, arxivera, arqueòloga i investigadora, va impulsar poderosament les biblioteques municipals. Gràcies al seu afany i perseverança, aconseguí dotar i millorar la situació de les biblioteques existents, va dirigir la Casa de Cultura amb una visió contemporània de gestió cultural i inaugurà 4 biblioteques pocs mesos abans de morir l’any 1967. Gràcies a ella, la nostra illa compta amb servei de biblioteca pública a tots els municipis. Sense dubte, encetà el camí on ara ens trobam.
.jpg)
La Xarxa de Biblioteques de Menorca
Es constituí l’any 1985, per iniciativa del Consell Insular de Menorca i amb l’adhesió immediata dels ajuntaments.
La Xarxa està constituïda per les biblioteques de Maó, Ciutadella, Alaior, es Castell, Ferreries, es Mercadal, es Migjorn, Sant Lluís i en Centre de Lectura de Fornells. D'aquesta forma, tota la població de l’illa disposa d’un espai bibliotecari al seu municipi, molt sovint a menys de 10 km de casa seva. Açò implica que municipis de menys de 1.500 habitants (Es Migjorn) o poblacions de 500 habitants reals (Fornells), disposen de servei bibliotecari.
Des de bon començament, la Xarxa ha vetllat per garantir el dret d’accés a la cultura i al coneixement de totes les persones en condicions d’igualtat, de manera universal, sense tenir en compte l'edat, la raça, el sexe, la religió, la nacionalitat o la classe social, tal com dicta el Manifest de la Unesco sobre la biblioteca pública.
Des del Servei Coordinador de Biblioteques, del qual som la cap des de l’any 2017, ens encarregam de la coordinació i la direcció tècnica de la Xarxa, així com d’aglutinar esforços per optimitzar els recursos en benefici del conjunt. La clau del nostre funcionament és la cooperació i la col·laboració entre els centres.
Amb el temps, la Xarxa de Biblioteques s’ha enriquit amb l’adhesió d’altres biblioteques d’interès públic, com són la Biblioteca Arxiu Fernando Rubió Tudurí, la de l'Ateneu de Maó, la del Seminari Diocesà, la del Fons Menorquí de Cooperació i la Col·lecció Hernández Sanz-Hernández Mora, de l’Ajuntament de Maó.
En els seus inicis, les biblioteques estaven situades en locals petits amb mobles foscos. Oferien un fons bàsic de llibres de literatura, coneixements i infantils, amb algunes enciclopèdies, revistes i el diari Menorca; obrien unes hores al capvespre i atenien principalment infants i adolescents i els adults que s’emportaven llibres en préstec.
 |
| Biblioteca de Sant Lluís el dia de la inauguració, 1/7/1967 |
A partir dels anys 90, per influència de biblioteques capdavanteres (com la que hem esmentat al principi i d’altres de més properes, com les catalanes), es produeixen una sèrie de canvis significatius a les nostres biblioteques.
S’introdueixen materials no llibre, com discs de vinil i vídeos en VHS. Algunes posen a disposició dels usuaris un televisor amb reproductor de vídeo. Seguidament es comencen a adquirir CD, CD-Rom i DVD, materials que es prestaven amb molt d’èxit i també com una forma d’atraure nous usuaris.
En aquesta mateixa època es comencen a programar de manera periòdica activitats de promoció de la lectura, com l’hora del conte per als més petits, recitals literaris amb música, presentacions de llibres, conferències...
Cada cop s'aplica més el màrqueting de biblioteques, la planificació i l’avaluació dels serveis, amb la recollida sistemàtica de dades estadístiques per a l’elaboració d’informes, com a suport a la millora dels serveis.
En definitiva, les biblioteques esdevenen espais culturals i educatius dinàmics i arrelats a la comunitat, essent vistos com a espais de referència i dinamització de l’entorn.
Les noves tecnologies aterren a les biblioteques de la mà de la informatització del catàleg bibliogràfic i la fi de les fitxes de cartró. A mitjans de la dècada dels 90 es compren els primers ordinadors per al personal.
En començar el nou segle, s’hi instal·len ordinadors per a ús dels usuaris, amb connexió a Internet i wifi públic, s’informatitza el préstec i es crea el Catàleg bibliogràfic col·lectiu de les Illes Balears (CABIB), on es poden localitzar els fons de la quasi totalitat de les biblioteques de la nostra comunitat autònoma.
 |
| Biblioteca Pública des Migjorn |
La nova era impulsa la rehabilitació i l’ampliació d’alguns equipaments, per esdevenir espais més actuals i confortables, adaptats a les demandes socials, culturals i tecnològiques.
Com a conseqüència dels canvis produïts en el consum cultural i les noves formes de lectura, el Ministeri de Cultura engega l’any 2015 la plataforma eBiblio de préstec gratuït de llibres electrònics, publicacions periòdiques digitals i audiollibres, servei que des de llavors oferim als nostres usuaris.
El 2020, a l’inici de la pandèmia, vam ampliar els serveis digitals amb l’adquisició massiva de llicències de llibres digitals (per poder donar prou servei de lectura durant el confinament) i la incorporació de plataforma eFilm, un servei de préstec gratuït de pel·lícules en línia.
 |
| Biblioteca Pública des Mercadal |
Actualment, eBiblio Illes Balears posa a disposició 6.070 llibres electrònics en 10 idiomes, 166 publicacions periòdiques i 246 audiollibres. eFilm té disponibles 11.200 pel·lícules.
En resum, les nostres biblioteques han aprofitat les oportunitats que brinden les tecnologies per acostar la lectura als ciutadans, sense oblidar el paper de les biblioteques com a espais de trobada i creixement personal.
La situació actual
Tots els canvis que hem vist, iniciats fa tres dècades, s’han precipitat en pocs anys.
La pandèmia ha fet que la tecnologia sigui encara més present a les nostres vides i acceleri el canvi en el consum cultural, la transmissió del coneixement, les formes d’oci, les maneres de llegir i l’estil de vida, en general (podem considerar el mòbil com una extensió del nostre braç i del nostre cervell).
Per diverses raons (per manca de recursos o d’habilitats digitals), no tothom té accés a les tecnologies ni pot seguir el ritme de l’evolució social i cultural que estan definint els nous temps.
No hi ha cap dubte que la pandèmia ha marcat un abans i un després en molts aspectes. Si bé el model tradicional de biblioteca va entrar en crisi a l’inici d’aquest segle, la normalitat post-covid ha reafirmat el paper facilitador de les biblioteques públiques a la informació, la lectura i el coneixement en igualtat de condicions i a través de qualsevol suport i mitjà.
L’accés a la informació és un dret essencial per al desenvolupament de les persones i les comunitats. Tenir accés a la informació i el coneixement apodera les persones. Per açò és un objectiu transversal als 17 objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030.
L’any 2015 va ser aprovada per l’Assemblea General de Nacions Unides l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible, amb els objectius d’erradicar la pobresa, lluitar contra la desigualtat i la injustícia, i posar fre al canvi climàtic, entre altres, amb l’horitzó a l’any 2030, per assolir el desenvolupament mundial sostenible.
Perquè sigui efectiu, l’accés a la informació ha de ser significatiu. És a dir, no només es tracta d’accedir-hi, sinó d’entendre la informació. Açò vol dir tenir la capacitat de processar-la i d’emprar-la per a l’elaboració de noves informacions o per a la pressa de decisions.
Accedir a la informació en àrees com la salut, l’agricultura i la innovació, enforteix i apodera individus i comunitats.
Internet és la major font d’informació. Tanmateix, disposar d’Internet no garanteix l’accés significatiu. Perquè ho sigui, són necessàries aquestes 6 condicions:
1. Que la infraestructura necessària per accedir-hi estigui a l’abast de les persones. No tothom té accés a Internet.
2. Que estigui disponible en llengües que es puguin entendre. No tothom domina altres idiomes.
3. Que hi hagi llibertat sense límits per accedir a la informació. En alguns països, la informació està esbiaixada, es practica la censura i no existeix la llibertat d’expressió.
4. Que la ciutadania tengui les habilitats o competències digitals per trobar i saber emprar la informació. No tothom sap manejar les eines tecnològiques.
5. Que la informació sigui veraç, amb garanties de fiabilitat per descartar les fake news.
6. Que tot açò es pugui fer en espais segurs i neutrals.
Les nostres biblioteques públiques estan complint aquestes funcions perquè ningú quedi enrere: són espais segurs dins la comunitat que garanteixen la veracitat i la qualitat de la informació que ofereixen; disposen de les infraestructures necessàries (connexió a Internet, equipament informàtic i programaris), i ofereixen assessorament digital i formació a les persones amb escasses habilitats tecnològiques, per tal que puguin superar la bretxa digital.
Combatre la bretxa digital des de la Xarxa de Biblioteques
Com ja hem apuntat, no hi ha dubte que les tecnologies de la informació i la comunicació ens faciliten la feina i ens han millorat la vida en molts aspectes, però també són una font de desigualtat i discriminació cap a les persones que no disposen de connectivitat o d’habilitats digitals.
El professor José Antonio Cordón afirma que “per primera vegada, per llegir no són suficients les facultats intel·lectives que havien estat objecte de l’alfabetització convencional, sinó que cal sumar-ne d’altres relacionades amb la tecnologia”.
Si no es tenen habilitats tecnològiques, la digitalització no implica una major democratització de la cultura literària. Parlam d’alfabetització informacional quan ens referim a facilitar l’accés a la informació a través dels mitjans digitals i, en conseqüència, a la Societat de la Informació.
L’informe Digitalització i Drets de la Ciutadania, realitzat pel Fòrum de Síndics, Síndiques, Defensors i Defensores locals de Catalunya, fa visible la vulnerabilitat de les persones amb poques capacitats digitals, per mor de l’edat o per manca de coneixements. Descarregar el certificat covid, demanar cita prèvia, comprar una entrada i ja no diguem emprar la banca electrònica, pot esdevenir una odissea per una part de la ciutadania, i açò fa que se senti perduda, desatesa i vulnerable.
Combatre aquesta desigualtat, que és la bretxa digital, és una de les missions de les biblioteques públiques.
Per una banda, les biblioteques de la Xarxa ofereixen gratuïtament connexió a Internet, wifi, ordinadors, perifèrics, tauletes, lectors de llibres digitals...
D’altra banda, les biblioteques proporcionen el servei Acompanyament Digital. Es tracta d'un programa d’alfabetització informacional engegat a finals de 2020 per la Xarxa, i que va néixer de la necessitat d’alguns usuaris, de rebre suport o ajuda en la realització de tasques digitals o bé amb la utilització de les eines tecnològiques i informàtiques.
S'ofereix un cop per setmana a totes les biblioteques, excepte al Centre de Lectura de Fornells, a les persones que ho demanin, tant si són usuàries com no. Al mateix temps, pretén capacitar les persones perquè aprenguin els processos i les eines perquè arribin a ser autònomes en el món digital.
Acompanyament digital és també un programa d’inclusió social, ja que la bretxa digital condemna les persones a la marginació i pot dificultar el seu progrés social i laboral. A més, el programa s’enclava dins 4 dels 17 ODS (els números 4, 5, 8 i 16).
Des del novembre de 2020 fins el passat mes de febrer, s’han beneficiat d’aquest servei un total de 578 usuaris, els quals han fet 796 consultes en un total de 902 sessions.
Des del setembre passat, d’un total de 112 usuaris, 75 han estat dones i 37, homes. Més de la meitat són majors de 66 anys.
Podem comprovar que es dona una triple bretxa: digital, de gènere i d’edat. A més, dels temes més consultats, hi ha un que en destaca: superar la por al món digital.
Amb aquestes dades farem un estudi de necessitats i, si aconseguim una subvenció, programarem cursos monogràfics.
A més, les biblioteques compten amb 107 ordinadors, 25 tauletes digitals, 45 lectors de llibres digitals, 13 màquines de reprografia i 2 aparells d’autopréstec, a més de servei de wifi gratuït.
Noves formes de llegir
En els darrers anys, les visites d’usuaris i préstecs a les biblioteques han baixat. És un fenomen generalitzat arreu, propiciat bàsicament per les noves formes de lectura, derivat de l’ús massiu d’Internet, el creixement d’infraestructures d’accés a continguts i les possibilitats d’interacció en la xarxa. També hi hem d’afegir la convivència de diversos dispositius electrònics en la nostra vida quotidiana.
I amb tot, llegim més que mai i a qualsevol lloc, sovint de manera molt discontínua, mitjançant diferents canals i, preferentment en pantalla. Tanmateix, per a la lectura literària, que és immersiva, preferim els llibres en paper.
Segons l’estudi Hábitos de Lectura y Compra de Libros en España 2021, el 64,4% de població espanyola llegeix llibres per oci. En una dècada, aquest indicador ha pujat un 6,5%. El 52,7% de la població llegeix habitualment, l’11,7% ho fa ocasionalment, i el 35,6% no llegeix mai o gairebé mai.
— La franja d’edat més lectora és la de 14 a 24 anys. Aquesta dada trenca el tòpic que els joves no llegeixen.
— El percentatge de dones lectores és superior al d’homes en totes les franges d’edat.
— A major nivell d’estudis, major és la proporció de lectors.
Quant als nivells de lectura per comunitats autònomes, la nostra està un poc per davall de la mitja (64,4%), amb el 63,1% de població lectora, més de 10 punts per davall de la primera, la Comunitat de Madrid. Queda molta feina de promoció de la lectura per fer.
La lectura de llibres en format digital va en augment, però evoluciona més lentament del que pot semblar. És una evolució bastant estancada.
Per primer any des que es recull aquesta dada, la lectura en llibre digital ha davallat gairebé un punt. El 2021, el 29,4% dels lectors ho eren de publicacions digitals. Tot i que en una dècada ha pujat 22 punts, l’evolució és força lenta. D’aquests lectors, el 43% llegeix continguts descarregats legalment. Amb la plataforma eBiblio estem fomentant la lectura pública, gratuïta i legal de continguts digitals.
El 5,2% dels lectors escolta audiollibres, una dada que ha pujat espectacularment en els darrers anys.
Una dada curiosa és que el creixement del consum de continguts literaris en dispositius electrònics no impacta de manera proporcionalment negativa en l’edició en paper. Per açò, la majoria dels lectors ens podem considerar híbrids: per una banda, llegim llibres en paper, però també llegim altres tipus de publicacions a Internet, com poden ser revistes i diaris digitals, webs, fòrums, blogs, xarxes socials, escoltam podcasts, etc. El món del llibre imprès no ha mort, però s’està transformant.
Tot i la lenta recuperació d’usuaris i serveis, els ciutadans puntuen les biblioteques amb una nota de 8,2.
.jpg)
