Christmas with Ray Conniff

A la casa de la meva infància hi havia un Betlem amb unes figures de ceràmica que feien molt de goig i que posseïen el realisme i el dramatisme característics de la iconografia religiosa.

A més de la Sagrada Família, el bou, la vaca i l’àngel, hi havia pastors, animals (bens, ànneres, porcs...), un pont, una foganya amb una bombeta que imitava el foc, una font, dones que filaven i duien llenya... Els que més m’agradaven eren el Bon Jesús, per com era de bufó, i els Reis Mags, les figures més majestuoses i amb les millors vestidures, muntats en exòtics camells i conduïts per sumptuosos patges.

Nadal de 1974: amb el meu pentinat de patge

Quan passàvem el Nadal a un far, hi havia tant d’espai, que ens podíem esplaiar muntant el Betlem damunt una taula ben grossa. Ma mare sempre va tenir traça i imaginació per crear les diferents escenes nadalenques. Construíem la cova amb algunes pedres que dúiem de la vorera de la mar o del camp. Una mica de fonoll marí, un bocí de socarrell, mates i fullaraca, representaven els arbres i la vegetació. Des de dalt d’un munt de pedres baixava un torrent fins una bassa, amb un circuit tancat d’aigua corrent que havia enginyat el meu pare, on uns bens bevien a càrrec del pastor. Els porcs menjaven molt a prop en l’assoll que cuidava la filadora.

Llavors armàvem l’arbre amb una branca que havíem trobat al bosc i que decoràvem amb cintes de colors brillants i amb les poques bolles que teníem. Amb pinyes i aglans pintats a mà i un ciri de color granat (que cada any era el mateix) fèiem un centre de taula. Tot senzill i casolà i, sobretot, econòmic.

Els Mags començaven el seu camí cap a Betlem a l’extrem més allunyat, de manera que cada dia els feia avançar una miqueta fins el dia de Reis, quan arribaven a adorar l’infant Jesús i jo rebia els meus regals perquè havia estat bona filleta.

Sempre, tots els anys, hi sonava la mateixa banda sonora: el disc Christmas with Ray Conniff.

Quan estudiava a Barcelona, l’alegria de tornar per Nadal era immensa. Ma mare m’esperava per muntar el Betlem i ho fèiem el mateix dia de la meva arribada. Al pis de Maó teníem menys espai que als fars; el torrent i la bassa d’aigua s’havien convertit en un bocí de paper d’alumini entre pedres i davall un vidre, rodejat de codolets i amb les ànneres a sobre. Era menys real, però feia el pes. I com no, el Christmas with Ray Conniff mai no hi faltava.

Tornar significava el retrobament amb la família, la llar, sortir amb els amics, la Missa del Gall, la gallina trufada i l’aroma del consomé el dia de Nadal, el torró, la sidra i el xampany Freixenet, les campanades d’any nou per la Primera, els valsos de Viena i els regals de Reis. Retornar a la ciutat era un drama.

Fa vint anys, quan ens vam instal·lar en la casa on vivim, hi vaig dur els meus discs de vinil i el Christmas with Ray Conniff, entre alguns de la casa familiar.

La setmana passada, en baixar dels porxos l’arbre, les figures i les capses amb els adornaments nadalencs, la meva filla va posar al tocadiscs Christmas with Ray Conniff.

L’any que ve, quan ella torni per Nadal, l’esperaré i juntes muntarem l’arbre i el Betlem amb la nostra banda sonora.

Si vols sentir el disc, aquí el tens: