Diari d’una pandèmia: Avui és Diumenge de Rams, malgrat tot

“Y la multitud, que era muy numerosa, tendía sus mantos en el camino; y otros cortaban ramas de los árboles, y las tendían en el camino.Y la gente que iba delante y la que iba detrás aclamaba, diciendo: “!Hosanna al Hijo de David! !Bendito el que viene en el nombre del Señor! !Hosanna en las alturas!”Cuando entró él en Jerusalén, toda la ciudad se conmovió, diciendo: “¿Quién es éste?”Y la gente decía: “Este es Jesús el profeta, de Nazaret de Galilea”. Evangeli segons Sant Mateu 21:1-11

Malgrat tot, avui és Diumenge de Rams. Com la primavera, aquest dia ens ha sorprès confinats i desprevinguts.

Avui no hem anat a la Missa de Rams, la que dona inici a la Setmana Santa, ni a la processó, que ja hauria començat.

Fotograma de la pel·lícula Jesus Christ Superstar

La setmana que ve només tindrà tres dies laborables, però seran igual als altres dins aquesta presó que s’ha tornat ca nostra, amb la diferència que els cinc dies posteriors no haurem de treballar. Quin malbaratament de vacances!

No anirem on teníem planificat ni, en tornar, tampoc celebrarem Sant Jordi.

És l’any més estrany de la meva vida.

Tanmateix, he conservat el costum d’escoltar l’òpera rock Jesucrist Superstar, on es narra, en una adaptació lliure, la darrera setmana de la vida de Jesús, segons l'evangeli de Sant Joan, començant per la preparació de Jesús i la seva arribada amb els deixebles a Jerusalem (tal dia com avui, Diumenge de Rams), i acabant amb la Crucifixió de Jesús a la Creu.

De ben petita vaig conèixer l’àlbum (1963) a través del meu germà i, seguidament, la pel·lícula (1973). Era al·lucinant veure aquell Jesús tan hippy; Maria Magdalena, expressant un amor carnal cap a ell de manera tan explícita; els apòstols, que semblava que eren a una comuna al darrer sopar, tot cantant la peça que potser n’és la més famosa, juntament amb les dues de Maria Magdalena... I la música, tan actual i diferent de la música sacra composta per a la passió de Crist.

Encara em commou tota la peça i m’emocionen les veus dels diferents personatges.

L’any 1975, el cantant Camilo Sesto va produir la versió espanyola de l’àlbum i el musical, en què ell mateix va interpretar el paper de Jesús i Angela Carrasco el de Maria Magdalena. L’adaptació al nostre país va ser tot un esdeveniment cultural.

Camilo Sesto en una representació de Jesucristo Superstar

“La visión más humana del personaje de Jesús de Nazaret, aderezado con vestimenta hippie y cantando rock a pleno pulmón rompió los esquemas e hizo saltar todas las alarmas. No tardaron en llegar las manifestaciones a las puertas del teatro de los grupos de ultraderecha que consideraban que el musical rayaba en la herejía.

Su puesta en escena fue alabada por el propio Andrew Lloyd Webber, compositor de la música original, quien dijo que "de todas las producciones realizadas a lo largo del mundo la única equiparable a la original estadounidense fue la española". La Razón.

En algun moment de la Setmana Santa ben segur veuré la pel·lícula altre cop.

Jesus Christ Superstar (film)