Plou

Plou amb ganes.

Com si no tingués res més a fer,

plou.

Com si arribés la fi del món,

ara mateix i sense transició,

la pluja concentra totes les forces,

la renou del vent, la fa seva

i la tramuntana, l’enerva.

No volíeu aigua?

Aigua teniu.

Fins ofegar-vos, en tindreu.

Aplega els nuvolats escampats

i els estreny per enfosquir el dia.

No hi ha rastre del sol,

sembla el final del dia

a través de la cortina d’aigua

que tamisa la claror ofegada de l’estança,

i només són les tres.

Recordes les tres d’un dia de juny,

d’un 9 o 10 o 11 de juny. Tant fa.

Gairebé estiu,

estirada a l’hamaca,

a una mà, el llibre i l’altra, davant la cara,

cobrint-te del sol virulent que et cega.

Què no donaries, ara, per sentir tres segons aquell sol?