La 19a ciutat més perillosa del món
Si em demanes que és el millor de Lima, sense pensar-m’ho: el Museo Larco. Si vols saber si val la pena visitar la ciutat: sí, pel Museo Larco, el barri de Barranco i (potser) el centre. Però si ets una persona poruga o patidora, millor que no hi vagis.
 |
| Barri de Barranco, Lima |
A Lima hi viuen 10 milions d'habitants. Un eixam humà de barris i suburbis construïts a la costa del desert del Pacífic.
Lima és un caos absolut de trànsit, un llarguíssim i sinuós embotellament: cotxos, busos, motos i mototaxis que no deixen de llençar fum i pegar botzinades. El transport públic va a la seva bolla (només l’entenen els limenys) i cal conèixer-lo a fons per poder emprar-lo: no existeixen les línies ni tampoc no hi ha un ordre clar d’aturades. Consultes la ruta a Google Maps, s’ho pensa i et dona indicacions errònies, o no té cap resposta. La intel·ligència artificial s’hi torna boja.
Anar amb taxi és arriscat, ja que el mínim que et pot passar és que et clavin i, en el pitjor dels casos, et segrestin o t’assassinin o coses pitjors. Així que, si et vols moure tranquil, la solució és Uber o Cabify.
Segons Global Index, Lima es troba en el rànquing de les ciutats més perilloses del món (en el lloc 19è), degut als alts índexs de criminalitat, violència i inseguretat.
Quan hi vam ser, les notícies explicaven que en algunes zones, les bandes armades extorsionaven els comerciants i els veïns demanant-los doblers perquè poguessin accedir a casa seva. Els segrests i assassinats estan a l’ordre del dia.
 |
| Malecón de Miraflores |
Amb aquestes dades no vull espantar ningú. Però vull advertir i dir, a favor de Lima, que allotjar-se i visitar els barris més segurs, com Miraflores i Barranco, el centre (amb precaució), així com prendre mesures de seguretat (no sortir de nit, no dur joies, amagar la càmera a la motxilla i aquesta, ben agafada) i no anar per res del món a barris com Callao o Rímac, la visita a la ciutat val la pena.
Per mi, el Perú és el Machu Picchu, Cusco, Arequipa, els Andes, la costa del Pacífic, Nasca, Chan Chan, el llac Titicaca... però Lima és opcional. Tanmateix, me n’alegro d’haver-hi anat. T’ho explic i decideixes.
Miraflores i la Huaca Pucllana
El 27 de setembre vam arribar a Lima per segona vegada en aquell mes, procedents de l’Amazones, on romandríem tres dies.
Feia una temperatura pròpia de principis de primavera i el cel estava nuvolat. Sembla que un dels trets del clima endimoniat de Lima és que està permanentment tapat, excepte a l’estiu.
Després de la novatada del primer dia, vam demanar a l’hotel que ens proporcionés un taxi per portar-nos-hi des de l’aeroport.
Ens vam allotjar a Miraflores, un barri prou segur, situat damunt dels espectaculars penya-segats que s’aixequen des de les extensíssimes platges de la ciutat. Altre cop ens trobàvem amb l’oceà Pacífic, els malecons i l’ombra de Vargas Llosa. Vaig recordar la novel·la Conversación en La Catedral i del que es plantejava Santiago Zaval a l’inici, ¿En qué momento se había jodido el Perú? Gran pregunta!
 |
| Miraflores |
Modern i un tant impersonal, Miraflores és un barri agradable per passejar pels malecons, els miradors i els parcs, com el Parque del Amor, coronat per un gran monument kitsch de dos enamorats. De tant en tant, vas trobant mansions d’estil colonial.
El millor del barri és el lloc arqueològic de la Huaca Pucllana, un antic centre cerimonial de la Cultura Lima (200 - 700 dC) i el seu museu. La ciutat pren el nom dels antics pobladors (anteriors als inques) de la Cultura Lima.
 |
| Piràmide de la Huaca Pucllana |
Aquest lloc sagrat dels limes podia haver allotjat uns 44 temples. Tanmateix, només se n’han trobat una petita part: 7 piràmides (que gairebé no es distingeixen) i altres edificis. Les restes de les grans piràmides de la Huaca Pucllana són espectaculars, construïdes amb maons de fang fets a mà, un a un, i col·locats verticalment, com els llibres d’una prestatgeria. El motiu d’aquesta peculiaritat és la resistència dels edificis als terratrèmols. Per açò, gran part d’aquests temples han sobreviscut 1.500 anys.
Com la majoria dels centres cerimonials de les cultures precolombines, la Huaca Pucllana allotjava un cementiri. S’hi ha fet la recreació d’un enterrament lima: dues mòmies embolicades amb teles de cotó, amb les seves màscares i els respectius aixovars. Les persones s’enterraven així perquè un cop l’any les treien de les tombes, les aclarien i les “passejaven”. Aquesta és una tradició que, amb algunes variants (netejar els ossos, portar-los en processó, asseure’ls a taula amb la família...) encara perviu a diferents zones del món (Mèxic, Madagascar, Indonèsia, Haití...), principalment el Dia de Difunts.
 |
| Enterrament a la Huaca Pucllana |
A tocar de les ruïnes hi ha un restaurant de luxe. Hotel o restaurant de luxe + lloc històric emblemàtic, és una fórmula que es repeteix al Perú.
El museu de la Huaca és petitó, però conté peces magnífiques, principalment gerres antropomòrfiques i totes ben conservades.
 |
| Peces del museu: gerra amb boca de tauró i gerres antropomòrfiques |
S’ha de reconèixer que els guies del llocs arqueològics estan ben preparats i ofereixen bones explicacions. Deuen tenir un sou minso, perquè tots demanen propina.
Pachacámac i Barranco
A l’endemà, un Uber ens va dur al santuari arqueològic de Pachacámac, situat a la vall de Lurín, un sequeral tocant l’oceà a 32 km al sud-est de Lima, als marges del qual es van assentar fa 3.000 anys una sèrie de pobles, fins a l’arribada dels espanyols.
La primera de les cultures que s’hi desenvolupà va ser la cultura Lima, que s’expandí a la costa central i a les valls contigües de Chancay, Chillón, Rímac i Lurín. Actualment, aquests indrets són barriades de Lima. Després dels lima, van habitar-hi les cultures Wari, Ychma i Inca, les quals hi deixaren els seus testimonis arquitectònics, artístics i cerimonials, fins a l’arribada dels espanyols, el 1533, en què quedà arrasat i abandonat.
 |
| Acllawasi o Temple de les Mamaconas |
Pachacámac va ser el principal santuari de la costa central del Perú durant més de mil anys. Els seus temples eren visitats per multituds de pelegrins, ja que Pachacámac era un cèlebre oracle capaç de predir el futur i controlar els moviments de la terra. Com en el cas de l’Oracle de Delfos (Grècia), a Pachacámac acudien habitants d’arreu dels Andes, cercant solucions als seus problemes o respostes als seus dubtes.
 |
| Deïtat Pachacámac, l'oracle |
L’àrea monumental de Pachacámac és extensíssima i està constituïda per més de 50 estructures arquitectòniques. Tot i que la major part estan destruïdes o només s’hi conserven escasses restes, la seva monumentalitat és molt impressionant, com el Temple del Sol i l’Acllawasi o Temple de les Mamaconas, construït pels inques, els quals adoptaren l’oracle i els cultes del lloc. Els inques no tenien cap problema en assimilar les deïtats i els cultes dels pobles conquerits.
 |
| Temple del Sol, Pachacámac |
El museu del lloc arqueològic és fabulós, amb un discurs molt ben conduït, on es mostren les magnífiques peces que s'han trobat.
 |
| Gerres antropomòrfiques |
 |
| Fotografia antiga de mòmies amb màscares, trobades a Pachacámac |
La seva visita és molt recomanable i es pot fer durant un matí, protegits amb capell, crema solar i aigua. Des de la part alta de Pachacámac es divisa l’oceà i les illes llegendàries, i els barris més perifèrics de la ciutat, que contrasten amb l’oasi de pau i monumentalitat del recinte sagrat.
 |
| Un dels carrers que queden a Pachacámac |
En acabar la visita, vam tenir la gosadia de tornar a Lima en transport públic, aprofitant que l’autopista passava pel davant del recinte.
Vam agafar el bus de tornada a Lima. A mida que ens endinsàvem a la gran ciutat, les barriades de cases amuntegades i a mig acabar s’anaven succeint. No ens feia por la gent que pujava i baixava del transport, ni els que ens bordaven demanant doblers a canvi de qualsevol fotesa, ni els cobradors que cridaven les aturades. Temíem la ciutat que ens xuclava cap a les seves entranyes, on teníem clar que no hi podíem romandre.
Vam arribar al final del trajecte. El bus ens deixà en un nus de comunicacions bestial, entre les autopistes elevades i els impertorbables edificis de formigó. Érem en un dels barris que no has de trepitjar per res del món, amb gent amunt i avall, paradetes de menjar i aturades de busos per tot arreu. No sabíem per on partir i sentia que la ciutat ens engolia més i més! Sort de la intuïció de n’Alfons, que ens va rescatar d’aquell caos i de la meva nirviada.
Finalment, vam trobar el transport que ens va du directament al barri més polit de Lima: Barranco.
 |
| Biblioteca de Barranco |
Si Lima és caòtica i desordenada, monumental i de tradicions, Barranco és tot el contrari: un barri pintoresc, fet de cases baixes amb façanes de colors; un barri bohemi, ple d’artistes i galeries d’art, locals amb encant, bars originals, street art, amb l’oceà i les extenses platges al peu, que vam recórrer fins a la posta de sol.
Barranco em va enamorar, i és un dels millors motius per visitar Lima i perdre’t-hi.
 |
| Platges de Barranco |
El centre de Lima i el millor museu del món (o gairebé)
El 29 de setembre va ser el nostre darrer dia a la capital. Acabava el mes, la visita a la ciutat i el nostre viatge s’atracava al final. Només ens quedava Trujillo i una de les joies més desconegudes del Perú: Chan Chan.
 |
| Casats d'estil colonial al centre històric de Lima |
El centre històric de Lima, declarat Patrimoni Cultural de la Humanitat, és polit i no és gaire extens, per la qual cosa es pot visitar durant el matí: les seves places i monuments imponents, els palaus i casalots amb balcons colonials i republicans; les múltiples esglésies i la majestuosa Catedral a la gran Plaça d’Armes.
 |
| Església i convent de San Antonio |
 |
| Catedral de Lima |
 |
| N'Alfons a la gran Plaça d'Armes |
Sense adonar-nos-en, vam travessar una avinguda i la ciutat desaforada ens engolí en una zona de mercat: gent i més gent, paradetes, cotxos que se’t creuaven... tot cercant el bus per anar al Museo Larco. Després que Google Maps es tornés boig i que noltros hi perdéssim la paciència, hi anàrem amb Uber.
 |
| Palau de l'arquebisbat de Lima, a la Plaça d'Armes |
La visita al Museo Larco és una experiència que no et pots perdre si visites el Perú (vet aquí el millor motiu per anar a Lima). Fundat per l'arqueòleg peruà Rafael Larco Hoyle el 1926, el museu reuneix peces magnífiques que abasten 5.000 anys de la història de l'antic Perú, a través d'una fascinant col·lecció d'art precolombí de més de 45.000 peces.
 |
| Peces fabuloses d'or de la col·lecció del Museo Larco |
L’edifici està a l’alçada del seus fons: un casat virreinal del segle XVIII, envoltat de jardins, que acull la col·lecció més extraordinària d'or i plata de l'antic Perú. L'or tornà bojos els conqueridors i la seva bogeria els va fer cometre tota mena de crueltats.
 |
| Guarniments de plata |
Els dirigents de les cultures precolombines s'adornaven amb joies i guarniments d'or, plata i coure per brillar a semblança del Sol, i així, impressionar els seus súbdits (amb corones, orelleres, arracades de nas, collars, braçalets...); no ho feien pel seu valor, que el desconeixien. Algunes peces tenien un recobriment molt prim d’or o plata damunt d'un metall poc valuós, només pel fet d'enlluernar els súbdits. Per açò, els conqueridors no van trobar tant d’or i plata com esperaven, però la cobdícia els va empènyer a fer molt de mal, igualment.
 |
| Recipients cerimonials antropomorfs |
 |
| Figures de ceràmica |
Les ceràmiques del museu, són igualment espectaculars.
 |
| Flautes andines i sonador de flauta de ceràmica |
Una de les curiositats del museu és la famosa col·lecció d'art eròtic precolombí, amb centenars de peces.
 |
| Figures de ceràmica mantenint relacions sexuals |
 |
| Escena d'un part |
L’altra curiositat és que els seus dipòsits són visitables, on camines entre milers de peces arqueològiques de ceràmica acuradament classificades.
 |
| N'Alfons en un dels dipòsits de ceràmiques |
Als jardins, com no, hi ha un restaurant luxós.
El Museu realitza una feina pedagògica important i és un suport cabdal per la investigació. El seu web conté vídeos il·lustratius sobre les col·leccions i les cultures precolombines.
Al vespre vam agafar el darrer bus nocturn del viatge, en direcció a Trujillo.
Si t'ha agradat, subscriu-te al blog i no et perdis el pròxim capítol: El desconegut nord del Perú: Chan Chan, la ciutat de tova, Trujillo i Huanchaco.
Tampoc no et perdis els capítols anteriors: Un somni assolit, llargament esperat, Aventura al desert de la costa del Pacífic, Els poders sobrenaturals dels Nazca i la bella Arequipa, Els Andes: còndors, llames, alpaques, vicunyes i el mal d’altura. El Canó del Colca, El grandiós llac Titicaca i les illes més originals del món, Cusco: entre el poder Inca i el domini espanyol, El Machu Picchu i altres meravelles de la Vall sagrada dels inques, Un tast de la selva peruana a l’Amazones.
