diumenge, 11 de gener del 2026

El meu viatge a Polònia 2: Muntanyes i rius espectaculars, esglésies sorprenents, ciutats de memòria i palaus esplèndids

Dia 17 de setembre vam deixar la bella Cracòvia i començàrem la ruta pel sud i el centre de Polònia en un cotxo de lloguer.

Al llac Morskie Oko, Parc Nacional dels Tatras

Muntanyes i petites esglésies de fusta
Sense abandonar la regió de l’antiga Galítsia (actualment es diu Petita Polònia), vam enfilar directes cap al sud, on hi ha les muntanyes més altes del país i que conformen la frontera natural amb Eslovàquia. Vam fer estada a Zapokane, des d'on iniciàrem un parell d’excursions pel Parc Nacional dels Tatras.

Frontera amb Eslovàquia, a dalt de la muntanya

Paisatges espectaculars, muntanyes imponents, llacs d'ensomni i rutes ben senyalitzades. Hi vam pujar amb telefèric, però la baixada a peu, va ser llarga i dura. Cal estar-hi molt en forma.

Les construccions de fusta son típiques d'aquesta zona. Les esglésies són especialment polides i úniques, motius pels quals es van declarar Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. En van visitar algunes, precioses, tant per fora com per dins.

Església de Sant Miquel Arcàngel



Església de Sant Joan Baptista

Rius entre gorges, castells i la felicitat a la vora de l’aigua
No gaire enfora hi ha el Parc Nacional de les muntanyes Pieniny. A través d’una gorja bastant profunda, hi passa el riu Dunajec. Noltros vam fer la davallada del Dunajec en unes embarcacions tradicionals, entre natura i  paisatges espectaculars. Tots els barquers porten l’armilla tradicional brodada de vius colors.


Una mica més a munt, l’embassament Czorsztyn està dominat per l’imponent castell Dunajec. Hi vam ser a la posta de sol i l’estampa era preciosa.

Al peu del castell hi ha una platja artificial, on vam trobar gent passejant, banyant-se... L’escena em va fer pensar que totes les famílies són felices a la vora de l'aigua, bé a la mar o al llac, bé a Menorca o a Polònia.


Tarnów, centre de memòria històrica
Tarnów és una ciutat de l’antiga Galítsia amb una forta tradició de la cultura romaní i jueva.

Cafè en un antic vagó de tramvia a Tarnów
Com a totes les ciutats poloneses, al bell mig de la ciutat se situa la Plaça del Mercat:



El cementiri jueu està ubicat als afores:


Les primeres persones deportades a Auschwitz, van ser presoners polítics que se'ls endugueren de Tarnów. La ciutat en va erigir un monument commemoratiu exactament d'on partí el tren cap al camp de concentració:


Al davant hi ha un monument a les víctimes de l’Stalinisme:


Tarnów recorda aquests fets en honor a les víctimes i perquè mai més es tornin a repetir.

L’esplèndid palau de Lancut
Al sud-est del país, a prop de la frontera amb Ucraïna i a mig camí entre Tarnów i Zamosc, trobam el palau (Zamec) de Lancut, un dels més encisadors, impressionants i de més bon gust que mai he vist (i n'he vist uns quants).


Es tracta d’un palau barroc en perfecte estat de conservació, salvat de la destrucció de les guerres i dels bolxevics.


És un complex arquitectònic fascinant per la seva impressionant arquitectura, els magnífics interiors i les riques col·leccions d'art.

Sala de Música

Galeria d'antiguitats del palau

A mida que vas visitant les diferents dependències, comproves que totes estan esplendorosament decorades i amb un gust exquisit.

Sala de les columnes, amb Eros, d'Antonio Canova

Estucs, frisos, frescos i terres preciosos. Mobles de diferents èpoques, pintures, escultures, porcellanes, vidres, tapissos, objectes de plata, rellotges, làmpades, armes... i sales de diferents èpoques i estils artístics. 


El palau també compta amb un petit teatre:


No hi manca res. Fins i tot disposa d’un spa als soterranis:


Un dels nombrosos banys del palau

L’edifici principal es troba envoltat d'un parc espaiós i captivador.


El complex compta amb unes cavallerisses grandioses i bellament engalanades, amb 53 carruatges molt ben conservats.


Encara ara, quan ho record, em qued astorada mirant les fotos.




Si t'ha agradat, subscriu-te al blog i no et perdis el primer capítol del viatge: Cracòvia, la fàbrica d’Schindler, Auschwitz i les mines de sal de Wieliczka.
Tampoc no et perdis el pròxim i darrer capítol d’aquest viatge fabulós a Polònia.

dissabte, 20 de desembre del 2025

El meu viatge a Polònia 1: Cracòvia, la fàbrica d’Schindler, Auschwitz i les mines de sal de Wieliczka

Polònia no era una de les destinacions preferides, però superà amb escreix les meves expectatives.

Dia 13 de setembre vam partir des de Barcelona en direcció a Cracòvia. Des d’aquí, iniciàrem un recorregut pel centre i el sud del país en cotxo de lloguer. Setze dies més tard, finalitzàvem la nostra aventura polonesa a Breslàvia.

Polònia ens acollí amb tot el pes de la seva història, les tradicions ben arrelades, una rica diversitat de cultures —especialment, la jueva— les guerres i dominacions patides, una intensa religiositat i devoció per Joan Pau II, així com algunes meravelles naturals i arquitectòniques que ens van deixar bocabadats. Sabia que era un país polit, però no m’ho esperava fins aquest punt.

Polònia és una terra per explorar, admirar i gaudir amb intensitat. Pots endinsar-te en la seva memòria històrica, tot recordant els horrors esdevinguts durant el segle XX i homenatjar-ne les víctimes, perquè mai més es tornin a repetir. Perquè cal mantenir viva la memòria per no reproduir un passat devastador.

És un país on pots fer-hi un viatge immersiu tan com vulguis —o gens ni mica— i aprofitar cada bocí de terra i d’història.

Anam, idò, a tastar la nostra aventura polonesa, per si hi vols anar i, sinó, també.

Com un Àngel, a Tarnów

Cracòvia, una perla Europea

Hi ha indrets preciosos, delicats i únics, amb quelcom d'especial i meravellós, com el Machu Picchu (Perú), els castells d'Escòcia o Venècia, d’entre altres. Cracòvia s'hi pot incloure.

Capital de l’antiga Galítsia (actualment, la Petita Polònia), està situada entre Varsòvia (on no hi vam anar) i Viena; és un centre artístic, cultural i religiós cabdal del país. El seu centre històric és pintoresc i fàcil de recórrer, amb edificis i carrers de somni.

Plaça Mariacki

Al bell mig de la ciutat —com a totes les ciutats polaques que hem vist— trobam la Plaça del Mercat Central de Cracòvia, amb l’edifici gòtic del Mercat dels Draps en el centre, i envoltada de cases amb façanes molt decoratives. Es tracta d’una plaça perfectament quadrada i una de les més grans d'Europa.

Mercat dels Draps a la Plaça del Mercat de Cracòvia

Església de Sant Adalberto, a la Plaça del Mercat

En un extrem de la Plaça del Mercat, s'ubica l’església gòtica de Santa Maria. Si bé, l’exterior destaca per la seva imponent alçada i les dues originals torres, el seu interior et convida a la contemplació d’una explosió de bellesa i color.

Església de Santa Maria de Cracòvia, a l'extrem de la Plaça del Mercat

Nau central de Santa Maria de Cracòvia

Cada racó està decorat amb un gust exquisit i t’hi estaries hores i hores admirant les parets, les portes i vidrieres, les escenes, les escultures, l’altar, l’orgue, els retaules, les capelles, la volta de la nau... Gairebé hi vaig patir la Síndrome d’Stendhal

A un lateral de l’església de Santa Maria, a l’altra banda de la Plaça Mariacki, trobam la petita església de Santa Bàrbara:

L'indret més imponent de Cracòvia és el Wawel, un turó situat en un meandre del Vístula, el riu que recorre la ciutat.

Catedral de Cracòvia i edificis del castell Zamec

Dalt del Wawel hi ha el Zamek, un gran castell gòtic en què destaca un elegant pati i diversos edificis i jardins, un dels quals és un museu que sembla una cambra de les meravelles.

Torre del Zamec

Pati gòtic del Zamec

Adherida al castell, s’aixeca la fascinant Catedral de Cracòvia, engalanada amb els colors de les seves cúpules i torres. A la cripta hi ha la tomba de Frédéric Chopin. Em quedo amb l’exterior de la Catedral i l’interior de Santa Maria, una combinació prodigiosa.

La meravellosa Catedral de Cracòvia

Kazimierz és el barri jueu de Cracòvia. L’any 1941 la comunitat jueva va ser deportada pels nazis, qui van fer aixecar el gueto de Cracòvia al barri de Podgórze, per tancar-hi una part dels jueus de la ciutat. La resta, van ser traslladats a diversos camps de concentració i exterminats.
Al barri jueu hi ha cinc sinagogues, botigues chic i música klezmer arreu. Noltros només vam veure una sinagoga i dos rabins.


Aquesta sinagoga es troba en una plaça pintoresca plena de cafès i restaurants, en alguns dels quals pots gaudir d’una estona de música klezmer en directe (que ens encanta), amb una cervesa o una sidra polonesa a la mà. Una xalada!



La Fàbrica d’Oskar Schindler: un fabulós i colpidor centre de memòria històrica
Com se sap gràcies a la pel·lícula d’Spielberg, La llista d’Schindler, Oskar Schindler salvà més d'un miler de jueus d’una mort segura donant-los feina a la seva fàbrica durant la Segona Guerra Mundial.


La fàbrica Schindler, situada als afores de Cracòvia, s'ha reconvertit en un centre de memòria històrica sobre la ciutat de Cracòvia sota l'ocupació nazi (1939-1945) i l'extermini dels jueus a Polònia, magníficament muntat, principalment amb material audiovisual i objectes de la fàbrica.

El despatx d'Oskar Schindler

Al despatx d'Oskar Schindler hi ha la famosa llista que registra els noms dels jueus que aquest empresari aconseguí salvar. Oskar Schindler, una persona força apreciada per la comunitat jueva internacional, està enterrat a Jerusalem.

Monument a les víctimes de l'holocaust dins la fàbrica

Una visita molt recomanable, per fer-la amb calma (unes dues hores), i molt emotiva.

L’horror i la barbàrie d’Auschwitz-Birkenau
La visita al més gran camp d’extermini nazi és una experiència que t’esquinça. Hi van morir entre 1,1 i 1,5 milions de presoners, entre 1940 i 1945. Coneixes la història, ho has vist al cine, has llegit històries que t’ho han relatat, però quan hi ets, ho veus i t’ho tornen a explicar, se’t trenca el cor. No puc veure les fotos ni escriure aquests mots sense sentir l’ànima compungida i els ulls entelats.


Igualment, recoman la visita. Cal adquirir les entrades amb prou antelació, ja que cada dia hi passen milers de persones i les visites es fan amb guia i en força idiomes.
La visita comença al primer camp que es construí, Auschwitz I. Es poden veure diversos edificis museïtzats de manera magistral, que l’han convertit en un centre de memòria i dignitat increïble.


L'entrada al camp et rep amb la inscripció damunt la barrera "el treball us fa lliures", com es veu a la foto. A partir d'aquí, comença el museu dels horrors.


A alguns edificis, hi ha centenars de fotografies de presoners. Aquesta és d'infants; a baix, hi ha una vitrina amb robeta d'alguns fillets.


Són molt impressionants les grans vitrines plenes a vessar de sabates, maletes, objectes ortopèdics, 70 tones de cabells de dona, roba...


El reixat i les torres de vigilància són omnipresents arreu dels camps.


La visita al camp finalitza als forns crematoris. No es pot accedir a les cambres de gas.
En sortir d'Auschwitz, s'afaga un bus que du a Auschwitz II-Birkenau, a 3 km de distància. L'entrada és impressionant, amb les vies que conduien els trens procedents de diversos països europeus, carregats de persones cap a una mort segura.


Com a testimonis, hi queda un vagó (emprat per Spielberg per a la Llista d'Schindler) i diversos barracons amb les lliteres (com els que apareixen a les pel·lícules), on la normalitat era morir. 



Al fons del camp, s'aixeca un monument dedicat a les víctimes d'Auschwitz, per fer memòria i no oblidar mai tots els horrors, l'extermini i la barbàrie humana. Mai no em podré explicar com va ser possible que hi passés tot allò.

Les mines de sal de Wieliczka: una autèntica ciutat de sal subterrània
A menys de mitja hora en tren des de Cracòvia, trobes un indret insòlit: les mines de sal de Wieliczka.
Tot i que està força explotat i sembla un parc d’atraccions subterrani, val la pena visitar-lo, per la seva singularitat i originalitat.


Es tracta d’una antiga mina de sal, en què es visiten 22 sales amb escultures de sal i petites arquitectures tallades pels antics miners. Algunes sales són extraordinàriament grans i fabuloses, com la Capella de Sant Kinga (1896), de 55 m de llargària, amb multitud d’escultures i relleus religiosos de sal (naixement, Via Crucis, altar amb retaules, sants i verges, Joan Pau II, làmpades...):


En algunes sales altíssimes, hi ha estructures de fusta espectaculars que sostenen les voltes, com aquesta, d'on penja una fabulosa làmpada de sal:


És un lloc molt concorregut i la visita es fa amb guia, motiu pel qual és recomanable comprar l’entrada anticipadament i poder triar-ne l’idioma.
També a prop de Cracòvia, es pot visitar el santuari de Kalwaria Zebrydowska:


Fins aquí, la nostra visita a la meravellosa Cracòvia i els seus voltants.
Si t'ha agradat, subscriu-te al blog i no et perdis els pròxims capítols d'aquest viatge fabulós a Polònia: Muntanyes i rius espectaculars, esglésies sorprenents, ciutats de memòria i palaus esplèndids.