El meu barri IV: Dels orígens de la ciutat a les segones muralles

Per què el barri de s’Arraval Gran està edificat al voltant del carrer que li dona el nom? Per què era —i és, encara— un dels carrers principals de la ciutat? S’Arraval (també escrit Sa Raval Gran) era la via de comunicació més important de l’illa, que comunicava Maó amb Ciutadella des de temps immemorials. Però, com era el Maó primigeni? Com es va expandir fins arribar a la ciutat actual?

L’origen del nucli primitiu de la ciutat es trobava en el terreny ocupat pel petit promontori vora el mar que avui ocupen la Plaça Conquesta i els edificis adjacents: just en aquest punt s’hauria situat el primer poblat talaiòtic que donà lloc posteriorment a l’origen de la ciutat. Si ens hi fixam, l’assentament reunia unes condicions difícilment millorables: situat a prop d’una via important de comunicacions —el port—, permetia vigilar i defensar l’entrada per la mar; a la vora comptava amb aigua i terres de conreu —es Freginal— i, a més, com que era un lloc alterós, reunia uns requisits acceptables de salubritat.

Segons algunes fonts —o més aviat, llegendes—, la fundació de la vila es produí quan el general cartaginès Magó arribà al port l’any 206 a.C. amb més de dos mil soldats i saquejaren i ocuparen tota la zona propera al port, donant-li el seu nom a la ciutat.

Posteriorment, l’any 123 a.C, el control del port de Maó i de tota l’illa passà a ser de Roma. La ciutat romana ocupava el lloc on hi ha l’església de Santa Maria i la Pl. Conquesta. Durant la dominació romana, Maó s’anà convertint en una ciutat comercial pròspera, gràcies a la gran activitat desenvolupada al port.

Molt més tard, l’any 904 es produí la conquesta musulmana. En aquesta època, en el lloc on hi havia la ciutat romana, es va erigir un castell emmurallat que vigilava i defensava el port, conegut com el Castell de Maó.

Plaça de la Conquesta, on hi havia el Castell de Maó

La primera expansió de la ciutat va ser ordenada per Alfons III d’Aragó. Segons la Crònica de Ramon Muntaner, quan el rei Alfons III conquerí l’illa el 1287, va fer construir “una vila bé murada”, perquè la ciutat s’expandís, i ordenà aixecar unes segones muralles que delimitessin la vila medieval. També va manar erigir un temple dedicat a Santa Maria al pati del Castell de Maó. Fora del dit castell es començà a construir la vila —denominada raval— de reduïdes dimensions, i amb una disposició dels carrers molt semblant a l’actual, amb traçat ortogonal, fet que evidencia una certa planificació.

Maó al 1708, expandint-se extramurs

Segons Miquel A. Casasnovas, “el problema era l’espai urbà relativament reduït que quedava encerclat per la muralla. S’accedia a l’interior de la vila per diverses portes: el Portal den Servera (l’actual Pont de Sant Roc, l’únic que queda en l’actualitat), el de Sant Cristòfol (o del Mirador), que donava al Pla del Monestir, el Portal des Cós (o d’Hannover) i el Portal de s’Arravaleta”.

Hem de recordar que la capital de Menorca era Ciutadella, ciutat que comptava amb uns 2.000 habitants, i Maó amb 1.000, aproximadament. Tanmateix i a partir d’aquesta època, Maó es consolida com a segona població de l’illa i la seva importància anirà creixent fins al segle XVIII en què els britànics duran la capital a Maó. En aquest segle, la ciutat sortirà de les muralles i experimentarà importants transformacions, produint-se la primera expansió urbanística, caracteritzada per un creixement espontani, resseguint les vies marcades pels camins, a la vora dels quals s’arrenglaran les cases.

Maó al 1725. Situació dels edificis principals i muralla

Nota: els mapes i plànols s'han reproduït de La ciutat des del carrer: anàlisi formal, funcional i simbòlic del casc antic de Maó, a càrrec de Montserrat Domènech, Joan J. Gomila, Albert Martínez i Núria Seguí  (Maó, 2005). Les fotografies són extretes del grup de Facebook "Fotos antiguas de Menorca". Gràcies a tots.