Allò que mai no hauria somiat

Fa un parell d’anys vaig llegir la crida que es feia a participar en un llibre col·lectiu de relats. L’editorial mallorquina Òrbita, cercava històries en primera persona basades en fets reals i viscudes a les Balears. Les narracions havien de ser en català i l’extensió era raonable. Durant bastants mesos es podien anar enviant relats, sense cap límit.

Els autors menorquins amb Rodo Gener a la sala Albert Camus

El projecte em va engrescar i ben prest em vaig posar a escriure. El primer que vaig enviar va ser una versió ampliada de Tempesta local (publicada en aquest blog); l’altre, Una cala sota un far, era una compilació de diversos escrits breus i escampats sobre les meves vivències d’infantesa als fars de Menorca. Aquest va ser l’escollit per a la publicació.

Hi havia dues condicions quan enviaves un relat: havia d’anar acompanyat d’una foto i d'una cançó.

La foto, com no, va ser la que enceta la narració:

“Quan vaig néixer, el meu pare era el faroler del far del port de Maó.

Un any i mig més tard, em va fer una foto davant la mar, just al peu d’una de les runes més llegendàries de Menorca, les del castell de Sant Felip. Jo portava un vestidet de tela de tovallola, unes sandàlies de goma i el cap cobert per un capell; la instantània em va sorprendre amb la mirada absorta, contemplant quelcom a terra.

Aquella imatge presagiava el que serien els estius de la meva infància, en una cala sota un far: roques, cocons amb aigua i sal, sal a la boca i a la pell, borms, pegellides, vogamarins, esgarrapades als genolls, algues seques entre els dits dels peus i la pell de color xocolata, cremada per un sol ardent sense protecció”.

I la tonada, la que expressa com cap altra els meus sentiments cap al meu mar, l'emoció cap a la meva terra marina.

Joan Manuel Serrat - Mediterraneo

Un diumenge, el relat va ser publicat a l'Ara Balears i, més endavant, es va llegir per IB3 Ràdio; tot açò em va fer molta il·lusió.

L’abril de 2018, es va presentar a Ciutadella el llibre col·lectiu, amb un títol ben original, Anit vaig somiar que Paul Auster era Déu.

Amb Javier Matesanz, un dels editors, a la presentació del llibre

El projecte, els mesos d’espera, la ràdio, la presentació... tot va ser molt polit i il·lusionant, però allò que mai no hauria somiat és sentir el meu relat dalt d’un escenari.

L’actor ciutadellenc Rodo Gener va llegir les nostres històries i li van agradar. Germà d’un dels autors (en Toni), en Rodo va decidir dur-les a l’escena, sota el títol Una nit vaig somiar que vivia a Menorca.

Divendres passat, vam poder gaudir, per segon cop, de la representació —en forma de monòlegs teatrals— dels relats dels autors menorquins recollits a l'obra.

Rodo Gener

Asseguda a la Sala Albert Camus de Sant Lluís, mai no hauria somiat que un actor de la vàlua i la categoria den Rodo, donés vida amb tanta mestria i sentiment, paraula a paraula, allò que vaig escriure amb el cor a la ploma.

Quan sortí a escena i posà un CD en un reproductor, el cor em va fer un bot en sentir Mediterraneo. La meva infància es va condensar dalt de l’escenari, mentre tot de records es van fer presents molt nítidament gràcies a la magnífica representació de l’actor.

Poc a poc i una rere l’altra, es van anar descobrint les històries i experiències de cadascun dels altres narradors: records ben vius de Tania Aguilera, Iosune Arrián, Toni Gener, Graziela Lleonart, Joan Triay, Jordi Vila i Maria Villalonga. En Rodo va anar “dibuixant un quadre de vivències on la nostàlgia i els records en són protagonistes. Experiències reals que conformen una emotiva imatge de costums, de les últimes dècades a Menorca. Dels oficis, les festes, les tradicions, l’educació, els paisatges, la gent... En resum, històries de Menorca, escrites per gent que viu a Menorca” (web de Rodo Gener).

Cartell de la representació

El projecte de l’editorial Òrbita ha estat molt engrescador i, per a nosaltres, els aprenents a escriptors, no podia tenir un millor colofó.

Gràcies, Rodo, per dedicar-nos aquest espectacle tan polit i carregat d’emoció, allò que mai no hauríem somiat.

Ja està en marxa el segon projecte de l'editorial Òrbita: Paraula d’Auster.